carrostia

  En la història de Catalunya hi ha un abans i un després del 26 de novembre del 2020 . Aquest dia, el Parlament Europeu va votar una esmena presentada per la diputada  Diana Ribas  (ERC), en la qual proposava el reconeixement del dret d’autodeterminació de les entitats sub-estatals que reivindiquen la seva identitat nacional diferenciada, com pot ser el cas de Catalunya, però també de Flandes, el País Basc o el Tirol. L’esmena de Diana Ribas va ser rebutjada per 487 vots en contra, 170 a favor i 37 abstencions. Els representants democràticament escollits dels gairebé 450 milions d’habitants dels 27 estats membres de la Unió Europea (UE) van decidir lliurement, per una aclaparadora majoria, que el dret d’autodeterminació -i, per tant, la independència- és improcedent dins de l’àmbit comunitari. De manera estranya, aquesta votació del Parlament europeu   ha passat molt desapercebuda en el debat polític de Catalunya , tot i que té una  importància transcendental . La seva con

En la tasca de preparació d’un llibre biogràfic sobre  Jordi Pujol , escrit en companyia del periodista  Siscu Baiges , publicat l’any 1989, vaig exhumar un dels documents més corprenedors que he llegit en l’exercici de la meva tasca professional: és l’opuscle  Us presentem el general Franco , escrit per Jordi Pujol de jove i que va ser escampat en  octavetes  durant el concert commemoratiu del centenari del naixement del poeta  Joan Maragall , celebrat el 19 de maig del 1960 al   Palau de la Música . A causa dels fets del Palau, en els quals no va participar directament tot i ser-ne el promotor, Jordi Pujol va ser sotmès a un  consell de guerra  -era alferes de complement- i condemnat a set anys de presó, dels quals en va complir dos anys i vuit mesos a  Saragossa . Aquesta condemna va ser   la plataforma de llançament  de la imatge política de Jordi Pujol, que culminaria amb la presidència, durant 23 anys (1980-2003), de la Generalitat. L’opuscle  Us presentem el general Fr