carrostia

¡Bienvenido a la democracia europea de Bruselas!  Los 751 nuevos eurodiputados están en la fase de pre-acreditación para su nuevo trabajo. Todos, excepto dos catalanes. Todos sabían que esto sucedería. Pero ante el drama del Brexit, todos dejaron de lado lo que venía. Los dos eurodiputados catalanes, Carles Puigdemont y Toni Comín, han sido claramente votados por los ciudadanos en Catalunya,  pero a España no le importa : ambos tienen orden de arresto por las mismas acusaciones que los 12 políticos regionales catalanes acusados ​​de “rebelión”. Los acusados están encarcelados en Madrid  en condiciones cuestionables  y enfrentan hasta 25 años de prisión. Pero el miércoles, Carles Puigdemont y Toni Comín, al igual que los otros 749 eurodiputados de Bruselas, quisieron ser acreditados, los guardias le negaron el acceso y los expulsaron del Parlamento Europeo. El Parlamento no podría haber tenido un comienzo peor para la nueva legislatura. El problema es la Constitución esp

'This is the real Spain' és una confessió de feblesa exterior sense precedents des de la mort de Franco. Lozano opinant sobre independentisme té la mateixa credibilitat que Trump parlant del canvi climàtic. Oi que, quan veiem un popular esportista protagonitzant l’anunci televisiu d’un cotxe, a ningú no se li acut que, a banda de les seves habilitats amb la raqueta o la pilota, l’esportista en qüestió sigui un expert en mecànica i disseny que avali les qualitats tècniques del vehicle? Oi que, fins i tot si l’anunci és d’una crema de verdures i el protagonista és un conegut cuiner, no ens creiem que aquest cuiner garanteixi l’exquisidesa gastronòmica del producte que promociona? És simplement publicitat, i l’esportista o el cuiner posen –a canvi de la corresponent remuneració– la seva imatge al servei d’una determinada marca comercial. Doncs crec que és des de la mateixa clau de lectura que cal contemplar el ja famós vídeo 'This is the real Spain'. Amb du

Quan, ara fa un any, el Parlament de Catalunya va fer la declaració formal d’independència –la declaració material l’havien fet els ciutadans el dia 1 d’octubre– molta gent a Europa es va espantar o, com a mínim, inquietar. Sobretot entre les elits: governs, líders econòmics, creadors d’opinió, etc. Des d’una perspectiva que ells consideren europeista, es preguntaven si una major fragmentació del mapa polític continental no afectaria negativament el projecte d’integració europea. “Si Catalunya estableix un precedent i d’altres regions de la UE segueixen el seu camí, no engegarà això a fer punyetes un procés com l’europeu, que ara mateix tant costa de fer avançar?” La versió demagògica d’aquest argument diu així: “Si el projecte europeu té la voluntat d’unir cada vegada més els diferents estats en institucions polítiques comunes, un procés d’independència va en el sentit exactament oposat, perquè divideix allò que abans estava unit; si del que es tracta a l’Europa del segle

No fa gaires mesos, el jutge Pablo Llarena es vantava   en cercles del poder madrileny de ser l'encarregat de "solucionar el que els polítics no s'han atrevit a arreglar". La seva causa inquisitorial contra l'independentisme estava cridada a sepultar d'una vegada per totes les aspiracions dels rebels catalans. Els primers mesos Llarena va ser una piconadora .  Va actuar sense contemplacions contra els drets, les llibertats i el patrimoni dels principals líders polítics i socials de Catalunya. Els poders polítics, fàctics i mediàtics de l'Estat el van arropar i aplaudir amb les orelles. Tot anava rodat. Els catalans desarien al calaix les seves pretensions agosarades per vàries generacions. Tanmateix, Llarena va trobar-se amb una fermesa absoluta   per part dels empresonats i dels exiliats, i amb que la seva instrucció no passava la prova del cotó de la Justícia de diversos països europeus. A Espanya era igual si forçava uns tipus penals

Amsterdam és una ciutat neerlandesa benestant on viuen uns 850,000 habitants.   Del seu nucli històric fins als seus afores, la diversitat d’orígens es fa tan palesa com l’evolució arquitectònica de la ciutat del segle XV fins al segle XXI. És una ciutat força liberal, oberta al món i al comerç, i on les bicicletes i els espais verds i florits aporten vida i tranquil·litat tant als habitants com els turistes que visiten la ciutat. El passat divendres, en un cafè-biblioteca, vaig participar en una conferència-debat sobre la delicadíssima situació que estem vivint a Catalunya, i el futur que ens espera.  En efecte, cal dir d’entrada que el debat ha estat una mica encès, però molt propi d’una societat civilitzada on impera el diàleg  i l’intercanvi d’opinions. En plena discussió sobre la inacció i la passivitat de la Unió europea respecte a la violència policial de l’1 d’octubre i els empresonaments de representants polítics i civils catalans, un senyor, que es va presentar c

Cada vegada que ens passa quelcom complicat en relació a l'Estat espanyol, tenim una certa tendència a girar la vista cap a Europa a veure què hi diu o fa. També solem repetir el gest quan el fet en qüestió fa referència a polítiques practicades en qualsevol lloc del món, però que ens semblen inassumibles per als valors de la majoria de les persones sensates i amb valor democràtics. En serien un exemple  les recents decisions dels EUA de traslladar la seua ambaixada a Israel de Tel Aviv a Jerusalem , propiciant una nova massacre contra el poble palestí, o la ruptura de l'acord nuclear amb Iran. En aquests casos el paper d'Europa ha semblat o molt tebi o molt contradictori. També solem girar el cap per a intentar esbrinar el per què de les polítiques europees sobre immigració, que està convertint la mediterrània en un cementeri, les polítiques imperialistes dels estats europeus a Centre Àfrica, o la participació de tropes europees en missions molt poc human

España hoy es vista en el mundo de modo muy distinto a como era hace pocos años. De verse como un país moderno pasó a un estado represivo y en crisis. Así lo muestran los grandes medios de comunicación del mundo, europeos, anglosajones o las cadenas del campo árabe y musulmán. ¿Es una imagen cierta? Depende. Según algunos medios, fundamentalmente radicados en Madrid, lo que vemos es que el problema que preocupa es una crisis política y de moral pública en esa comunidad autónoma. Pero si leemos otros medios, fundamentalmente radicados en Cataluña y escritos en catalán, el problema es la crisis de un estado que ha dejado de ser democrático. ¿Cuál es la visión de la realidad española más acertada? Basándome en los hechos de los últimos meses entiendo que la segunda, que el Reino de España es una democracia fallida. Casi desde el principio de mis colaboraciones en este diario asumí la idea de que estábamos en un final del régimen fundado sobre los