Quan la presó és pura venjança
La causa judicial contra els dirigents independentistes acumula irregularitats, informes policials plens de fal·làcies i interlocutòries partidistes i parcials que tenen com a màxima expressió de vulneració de drets l’empresonament de nou persones i l’exili d’altres encausats. Segurament, l’abús absolut de la presó provisional és ara mateix l’aberració més gran. Un fet que ha estat denunciat per organitzacions i instàncies internacionals, a més de centenars de juristes. Però l’empresonament sense judici pren un caire especialment cruent en el cas del reingrés a la presó, avui fa sis mesos, de Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Carme Forcadell. Perquè, un cop en llibertat després de la seva primera estada a la presó –en el cas de la presidenta del Parlament, una nit gràcies a una forta fiança–, el canvi de les mesures cautelars per part del jutge Llarena ordenant el retorn a la presó de tots cinc només es pot explicar per una voluntat de venjança i escarme