carrostia

Esta semana han pasado cosas. El Govern ha dado para el pelo a los CDR, y en el Parlament se ha vuelto a suspender la cosa porque JxC y ERC no se ponían de acuerdo en la coreografía 1- Esta semana han pasado cosas. El Govern ha dado para el pelo a los CDR, y en el Parlament se ha vuelto a suspender la cosa –ojo, en pleno debate de política general, cuidadín, una especie de debate de la nació; una coreografía dura y mirada con lupa–, porque JxC y ERC no se ponían de acuerdo en la coreografía 2- Verdaderamente, está habiendo perturbaciones en la Fuerza. ¿Qué está pasando? 3- Me temo que está pasando algo sencillo. Junqueras ha anunciado que es el cabeza de lista para las europeas. Poco más. Pero es mucho. 4- Las europeas y las municipales serán el mismo día. Cabe suponer que Junqueras será la marca de ambas campañas. Una marca y un mensaje sencillo. Que ayudará  à gogó  en las campañas de los municipios. Puigdemont tuvo su momento en la campaña de las últimas autonómi

En portuguès hi ha una expressió,  desaplaudida , que no conec en cap més llengua. Es fa servir per manifestar decepció, retirada de confiança, rebuig, fins i tot, i desautorització cap a una persona de la qual s’esperava més. Pel que sembla, Inés Arrimadas comença a entrar en aquesta categoria. La dirigent de Ciutadans tenia un missatge únic i una obsessió: ser presidenta de la Generalitat per a apartar l’independentisme del govern i posar fi al procés republicà. Per tal que ho aconseguís, s’hi van abocar una quantitat de diners i d’esforços com no s’havien vist mai enlloc. Durant la campanya del 21 de desembre, Ciutadans va gaudir de tots els beneficis que pogués imaginar i voler. Però no varen ser suficients. L’independentisme va resistir, i de quina manera. I va aconseguint eixir del túnel on el volien ficar. Però mig any després, Ciutadans, segurament enganyat per la seua potència parlamentària aconseguida en una situació de gran excepcionalitat, ni se n’adona

Voldria major objectivitat. Escoltan el discurs del Sr Torra i no em venia res de gust sentir als altres grups polítics; però fins i tot sense veure'ls ni sentir.los voldria que aquesta legislatura fos en realitat diferent. Per ordre Sra Arrimadas; ha de saber que el seu cap el Sr Rivera com es diu a Catalunya "pija mes alt" ja se li ha quedat petita, li agraden mes les amples Castillas però dit això un prec: en les legislatures anteriors li valia el de la dreta silenciosa que es repartia amb el Sr Albiol; almenys aquestes eleccions i encara d'obtenir molts vots procedents del PP; li prego que el dels espanyols a Catalunya ho deixi ja per mai mes; el que li costen a Vostès les matemàtiques; té vostè menys vots que els abstencionistes dels que es vol apropiar, i a mes suma els en blanc, els nuls els dels verds i els del Pacma i el Poum. Positivisme Sra Arrimadas; quant sigui al Parlament recordi les manifestacions espanyolistes que van convocar i bo i venir

Hi ha coses que un magistrat del Tribunal Suprem no pot no saber. No pot desconèixer que Espanya és una monarquia parlamentària, que és una forma de democràcia parlamentària, i no pot desconèixer quina és la posició del Parlament en aquesta forma política. I aquest desconeixement és el que el jutge Pablo Llanera ha acreditat en la interlocutòria dictada ahir mitjançant la qual va decidir no permetre que Jordi Sànchez acudeixi a la investidura en la seva condició de candidat designat pel president del Parlament. La democràcia parlamentària descansa en dos principis: el primer és relatiu al fet que el poder resideix en el poble, del qual emanen els poders de l’Estat, i el segon és relatiu a la cadena a través de la qual aquesta legitimació democràtica es projecta en l’arquitectura constitucional, que es tradueix en el fet que només hi ha un òrgan que n’és portador de manera directa: el Parlament. El poder resideix en el poble, però institucionalment es projecta en el Parlament. “

Proposat Sànchez per a la investidura,   s'obren dues vies , la política i la judicial, que es condicionen mútuament. La decisió de la mesa del Parlament és política, en ús de les seves atribucions. Davant seu, el govern, dins de les seves i també en resposta política, no permetrà a Sánchez ser investit perquè és independentista i no li cau bé. Al temps, confia que el Tribunal Suprem, en via judicial, prohibeixi al proposat personificar-se al Parlament per a la investidura. Fa bé en confiar. Els tribunals espanyols apliquen la justícia que plau al príncep, ja que la seva idea de la divisió de poders coincideix amb la del Rei Sol per a qui els jutges eren poc més que camarlencs, com aquests d’aquí. Si el jutge Llarena, en ús de la seva llauna, i per això mateix arbitrària, discrecionalitat, prohibeix a Sànchez desplaçar-se al Parlament, estarà violant no política sinó judicialment el seu dret de sufragi passiu i pot ser que delinquint. Sens dubte el govern té una raó po