carrostia

Proposat Sànchez per a la investidura,   s'obren dues vies , la política i la judicial, que es condicionen mútuament. La decisió de la mesa del Parlament és política, en ús de les seves atribucions. Davant seu, el govern, dins de les seves i també en resposta política, no permetrà a Sánchez ser investit perquè és independentista i no li cau bé. Al temps, confia que el Tribunal Suprem, en via judicial, prohibeixi al proposat personificar-se al Parlament per a la investidura. Fa bé en confiar. Els tribunals espanyols apliquen la justícia que plau al príncep, ja que la seva idea de la divisió de poders coincideix amb la del Rei Sol per a qui els jutges eren poc més que camarlencs, com aquests d’aquí. Si el jutge Llarena, en ús de la seva llauna, i per això mateix arbitrària, discrecionalitat, prohibeix a Sànchez desplaçar-se al Parlament, estarà violant no política sinó judicialment el seu dret de sufragi passiu i pot ser que delinquint. Sens dubte el govern té una raó po

Los independentistas catalanes continúan erre que erre buceando en todas las trapisondas legales que encuentren en su empeño por desafiar al Estado de derecho. Entre tantos tejemanejes como vienen manejando para constituir a su medida la Mesa del Parlament y la elección del nuevo President, sin respeto a los informes de los expertos, no se ha vislumbrado ni un solo destello que ilumine la posibilidad de una negociación. Todo lo contrario: la oportunidad de nombrar un Govern dispuesto a normalizar la situación, la están despreciando. Todavía hay muchas cosas en el aire y la verdad es que el odio cerval entre las diferentes organizaciones y líderes secesionistas deja en el aire la incertidumbre sobre un futuro que la sociedad catalana necesita tranquilo, abierto al diálogo y capaz de devolver la confianza en las instituciones. Las piruetas mentales de Puigdemont en Bélgica intentando demostrar que la Ley debe ser distinta para él ni realmente sirven para nada y ofrecen una ima

La persona que està donant la cara per la seva acció estratègica és Puigdemont. Si ell no hagués anat a Brussel·les res del que ha sortit a l'exterior hagués estat possible. Ell és l'únic ara que dóna cara a Europa i aquest el que té el pols amb Rajoy. Ha de guanyar Puigdemont per demostrar a Europa el que estem demanant. Aquestes eleccions estan manades per Europa. Són diferents. Són eleccions puntuals. Puigdemont s'encarregarà de treure de la presó a la resta govern. A ltres   vegades jo també he votat una altra opció. Aquesta vegada tots hauríem de votar a Puigdemont i que aquesta votació fora bestial. Europa reconeixerà al president.  Hauríem de pensar que si surt la Marta Rovira Europa ja no farà res. Puigdemont és la veu i la imatge de la Catalunya independent Amb ell va començar tot i és ell el que ha d'acabar amb el 155 i converses amb Europa. Ara tothom ho coneix és la nostra millor imatge publicitària.  La meva opinió. Pe

Divendres al vespre, reunits al Palau de la Generalitat, després de la declaració d’independència del Parlament i davant d’una sèrie de dades, dades de fonts contrastades, que indicaven que el Govern espanyol plantejava una ofensiva altament agressiva i sense precedents contra el poble de Catalunya, contra funcionaris que es mantinguessin fidels al govern legítim i contra aquest govern que presideixo amb una querella del fiscal, confirmada ahir, amb penes que podrien sumar 500 anys de presó contra el Govern i membres del Parlament, acompanyada de detencions. Aquest divendres vam acordar unànimement que aquest govern prioritzaria la prudència, la seguretat i la moderació. Vam assumir que el diàleg i la negociació que sempre havíem imaginat per trobar una sortida al conflicte que plantegen els catalans era en aquestes condicions senzillament impossible. Els vull recordar que des del referèndum de l’1 d’octubre la nostra mà ha estat estesa al diàleg fins l’infinit, arribant al lími