carrostia

La història sempre l'escriuen els vencedors.   Els altres, els qui perden, han d'acceptar la condició de pàries en el gran relat oficial dels fets, i adoptar una irreductible posició de resistència. És l'únic que els queda: apel·lar a la lluita, a l'èpica, als grans valors que ens fan humans per sobre de la mesquinesa de la força bruta i de la impunitat de qui se sent guanyador. En el cas dels presos polítics catalans, no podem oblidar que la situació és d'una indignitat sagnant. I que cap millora de la situació no ens pot allunyar de l'objectiu de veure'ls lliures. L'anunci  que acostaran els presos  és una bona notícia, evidentment.  Sobretot, per les seves famílies, que viuen un tracte injust provocat més per la revenja que per l'aplicació real de la llei. Però l'apropament no pot rebaixar ni una engruna de tot el mal fet, pràcticament irreparable a un nivell humà i col·lectiu, i no ens pot negar de veure la injustícia de tot pl

"Molt més recorregut no hi ha per intentar l’excarceració perquè la voluntat de mantenir-los allà com a ostatges queda molt palesa". Són paraules de Laura Masvidal, la dona del conseller Joaquim Forn. Després de més de tres mesos a la presó d'Estremera i d'haver demanat la seva posada en llibertat renunciant fins i tot a l'acta de diputat,   Forn i la seva família han entès que ja no hi ha res a fer en aquest Estat . De fet, Masvidal insisteix en el concepte d'ostatges: "Tant Forn com els altres líders polítics entre reixes han entès que són ostatges i que la seva causa és del tot política", sentencia.  Així les coses, només existeix la possiblitat d'una defensa (i un judici) polític.   Qualsevol tipus de defensa jurídica i tècnica que puguin fer els advocats de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn està destinada a la inutilitat i la irrellevància . És aquest el punt en què ens trobem, i cal ser-ne conscients