Els pressupostos de M.Rajoy
Els Pressupostos Generals de l’Estat arriben, per segon any consecutiu, sis
mesos tard al Congrés.
Aquesta vegada el govern del PP i els seus socis de C´s van esgrimir el
setembre la situació de Catalunya com excusa.
La realitat era la incapacitat del Gobierno de fer uns pressupostos, i
pactar-los amb els seus socis.
Ara, amb l’aplicació arbitrària i abusiva de l’article 155, que afecta a
l’aprovació del comptes, es presenten uns pressupostos que una vegada més són injustos amb Catalunya i no són els que
necessita l’Estat espanyol.
De fet, aquests pressupostos del PP i C’s son uns pressupostos pèssims per
a cinc grans raons:
La primera: són uns pressupostos de l’administració central i
la seguretat social que no compliran amb els objectius de dèficit assignats,
com vam anunciar, una vegada més, que passaria amb els del 2017, i es va
complir.
Aquest últim any l’administració
central, responsabilitat de M.Rajoy y A.Rivera, es va desviar dels seus
objectius de dèficit en un 69%, i la seguretat social en un 5,71% .
Quan des de les files populars o de C’s es diu que el 2017, per primera
vegada es van complir els objectius de dèficit, s’obliden de dir que qui va
complir van ser les Comunitats autònomes i les corporacions locals, i que són aquestes últimes les que generen
superàvit per sisè any seguit.
Qui va incomplir va ser l’administració Central.
Amb aquest pressupostos del 2018, i segons la mateixa Autoritat
Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF), l’administració central es
desvirà entre un 57% i un 85% del objectiu i la seguretat social en torn a un
35%.
La segona raó és que, un any més, les inversions que estan
previstes per a Catalunya són absolutament insuficients i recurrents.
Són insuficients perquè representen un poc més del 13% de tota la inversió territorialitzada, quan la nostra
població és un 16% i la nostra aportació al PIB estatal és superior al 18%.
Però, a més, són recurrents en tant en quan que tot són projectes que es
van repetint, que s’estan executant de forma poc diligent i amb falta de
voluntat política i, per tant, es van eternitzant en el seu reflex
pressupostari.
“Cap gran projecte rellevant nou apareix en
aquest pressupost, malgrat la constant promesa de pluja de milions del M.Rajoy”.
Un de cada quatre euros que les societats estatals ( les que concentren
gran part de la inversió) havien d’invertir a Catalunya durant el 2017 no es va
invertir, i aquests recursos dels mateixos projectes tornen aparèixer per al
2018.
Es pressuposta poc i s’executa poc.
Algunes dades del 2017 resulten significatives: de la inversió en Rodalies
del 2017 al nostre país sols s’ha executat el 62.8%; de les inversions de Ports
de l’Estat a Catalunya, sols s’han executat el 35%, i de les inversions
previstes a Catalunya per part d’ADIF el 48,44%, i de les a realitzar per
Acuamed sols el 14%.
El tercer motiu és que un any més, i malgrat les diferents
promeses realitzades al llarg dels últims anys, aquest pressupost no preveu la
reforma dels sistemes de finançament autonòmic i local.
En realitat qui ha fet durant els darrers anys l’esforç de racionalitzar i
ajustar la despesa pública, tot i gestionar gran part del serveis públics
socials (sanitat, educació i serveis socials) ha estat l’administració
descentralitzada.
En canvi, el ministre Montoro i els seus socis no ho han fet amb
l’administració central.
El quart motiu és que les mesures que es plantegen de
forma tímida per millorar les pensions són una vegada més un pedaç amb un tint
populista, i que s’apliquen de forma arbitrària i fora del marc del Pacte de
Toledo, i fora d’un reforma integral necessària del sistema de pensions a
l’Estat espanyol.
I finalment, una cinquè raó és que, si bé és cert que hi
ha algunes mesures tributàries molt necessàries com una tímida rebaixa de
l’IRPF o una reducció del tipus impositiu de l’IVA al cinema, no contemplen
mesures ja aprovades al Congrés (fins i tot amb el vot favorable de C’S) com
són la reducció del tipus d’IVA als serveis funeraris, als serveis veterinaris
o una mesura tan necessària com la reducció de l’IVA de la dependència.
En resum, un any més uns mals pressupostos per a Catalunya i també
per al conjunt de l’Estat espanyol.
Ferran Bel
Comentarios
Publicar un comentario