Menys plans i més unitat republicana
L’independentisme dedica moltes hores a parlar de plans.
El pla A,
el pla B, el pla C, i ara qui sap si el pla D serà un nom o una data per a unes
noves eleccions.
Però no tenim notícies del pla U, el de la unitat
d’acció republicana més enllà d’anar plegats a la capçalera de les
manifestacions o fer declaracions contra la repressió brutal d’Espanya.
Els 2,1 milions de votants que el 21D van triar una de
les tres llistes republicanes no votaven en clau de Catalunya
autonòmica ni de lluita de sigles per arreplegar cadires al Govern.
Volien fer via.
A més o menys velocitat, però fer via.
El PDeCAT, allunyat del poder, en deconstrucció abans d’haver-se
construït i sense haver entès que el model de
partit que encaixava amb el peix al cove a Madrid ara grinyola dins del
moviment republicà.
ERC, amb la direcció represaliada, mirant JxCAT més com un enemic
electoral que no pas com un aliat, i amb unes
bases dividides sobre si cal prémer gas a fons o desaccelerar.
JxCAT, que ho fia tot a la supervivència de Puigdemont i que intenta implementar una nova
concepció de la política amb independents, però en guerra cada vegada més
oberta amb el PDeCAT i intentant marcar els tempos de 72 diputats quan només en
té 34.
I la CUP, coherent amb el seu ADN, però probablement immadura per al
moment polític, mancada de perspectiva i generositat per passar una
pantalla més abans de l’assalt final.
Un president a l’exili, en llibertat i amb capacitat per
bastir el Consell de la República, dóna aire a la construcció de la República
malgrat el marc repressiu, mentre que un president entre reixes obliga
a assumir una frenada.
Precisament perquè cal recalcular constantment, els
partits haurien de ser conscients que els aparells-menjadora que tan
bé funcionen en l'autonomisme del règim, ja no són vàlids en un país que
es construeix de baix a dalt.
Tots sabem que la Generalitat
gestionarà engrunes, serà controlada, censurada i permanentment assetjada
política i judicialment.
No serà ni de dretes ni d’esquerres, perquè amb prou
feines sobreviurà com a administració autonòmica descafeïnada.
A hores d’ara, la unitat de l’independentisme és
fictícia.
L’enemic ho sap i intenta dividir encara més.
El dia que Catalunya triï el Govern de la República serà quan no caldrà
unitat i la lluita pels despatxos serà legítima.
És més, una de les virtuts del nou Estat
serà la pluralitat ideològica, tàctica i estratègica dels demòcrates.
Gemma Aguilera
Comentarios
Publicar un comentario