carrostia

La independència de Catalunya té adversaris externs –que tots ja sabem qui són– i adversaris interns. Entre aquests, hi ha els que en diuen hiperventilats, personatges als quals els cou la sang per proclamar la independència aquesta tarda mateix i després encomana’t a ta iaia que et moqui. Després també hi ha els estrategs, que es passen els dies dibuixant trajectòries i fulls de ruta que no surten del despatx i quan hem de proclamar la independència traiem la de la senyoreta Pepis. I ens queden, encara, els pactistes que es pensen que l’Estat espanyol un dia quedarà aclaparat per la vergonya que no té i acotarà el cap davant la irresistible pressió internacional que esperem (incansablement). Bé, no és que es pugui dir que tots aquests siguin, de veritat, enemics interns, perquè, de fet, tots hi són comptats. Però ara són els CDR que van a llegir la cartilla als partits perquè no fan el que ells voldrien; o són els d’ERC que van sembrant zitzània per les canton

El candidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona,  Alfred Bosch , va aconseguir 519 vots a les primàries del seu partit, on era candidat únic. La candidata del PEDECAT,  Neus Munté , en va necessitar 405 per imposar-se còmodament a l’altre candidat,  Carles Agustí , que en va treure 172. Si féssim  un exercici purament matemàtic  i extrapoléssim la suma dels vots d’Alfred Bosch i Neus Munté del municipi de Barcelona a la població de tot Catalunya, en sumarien 4332. En canvi, aquesta setmana,  9.924 socis de l’ANC hem votat Sí a unes primàries obertes  i a una llista única independentista a les grans ciutats del país. Som gairebé el 90% dels participants, un resultat que avala àmpliament la proposta inicial del secretariat nacional. Un resultat tan ampli envia  tres missatges claríssims : El primer, que la  presumpta divisió del sobiranisme  existeix a les cúpules dels partits, però no a la base. El segon, que la societat civil d’aquest país encara té prou músc