carrostia

Doncs ha estat amb totes les oficines del Diplocat tancades que el conflicte català s’ha convertit de debò en europeu.   No és una paradoxa, són les regles del joc polític i mediàtic: només existeixes si ets un problema. Mentre no ho ets, mentre somrius i omples grans avingudes amb samarretes de colors i demanes hora per explicar-te a les ambaixades, ets un afern intern. És lamentable, però és així.  Val la pena aturar-se en això de l’”afer intern” , una expressió mostrada com un trofeu per l’unionisme polític i mediàtic cada vegada que durant els darrers anys ha estat pronunciada per caps d’estat, ministres estrangers i representants de la Comissió. Val la pena aturar-s’hi, perquè potser ara s’entén millor el que volien dir. Ho tenim escrit en articles ja llunyans. “Catalunya és un afer intern d’Espanya” és una frase que sempre ha tingut dues capes de significat, i el bloc monàrquic només n’ha volgut veure una, la més òbvia: el respecte entre estats que es reconeixen m

La semana pasada le dijeron a Puigdemont, “pide 2 meses de diálogo, si no conseguimos sentar a Rajoy en una mesa frente a ti en ese plazo entonces declara lo que quieras pero danos ese tiempo, mientras frenaremos a España para que no os intervenga”.  Este es el tiempo real que se han dado en Europa para resolver esto diplomática y pacíficamente. Hoy todos los líderes han recalcado eso, que esperan que se resuelva dialogada y diplomáticamente.  Y eso es presión para España que, por ahora, se sigue negando a negociar. Puigdemont ha avisado que solo levantará la suspensión de la declaración antes de ese plazo si España escala a nivel de represión poniendo en marcha el 155, tienen tiempo para hacerlo, el sábado Consejo de Ministros extraordinario y reunión de la mesa del Senado.  Semana que viene constitución y reunión de la comisión del Senado y cara al 30 a 31, pleno del Senado con la aprobación de las medidas decididas.  Como ya sabíamos la tramitación del 155 es mucho más larg