carrostia

Esta semana han pasado cosas. El Govern ha dado para el pelo a los CDR, y en el Parlament se ha vuelto a suspender la cosa porque JxC y ERC no se ponían de acuerdo en la coreografía 1- Esta semana han pasado cosas. El Govern ha dado para el pelo a los CDR, y en el Parlament se ha vuelto a suspender la cosa –ojo, en pleno debate de política general, cuidadín, una especie de debate de la nació; una coreografía dura y mirada con lupa–, porque JxC y ERC no se ponían de acuerdo en la coreografía 2- Verdaderamente, está habiendo perturbaciones en la Fuerza. ¿Qué está pasando? 3- Me temo que está pasando algo sencillo. Junqueras ha anunciado que es el cabeza de lista para las europeas. Poco más. Pero es mucho. 4- Las europeas y las municipales serán el mismo día. Cabe suponer que Junqueras será la marca de ambas campañas. Una marca y un mensaje sencillo. Que ayudará  à gogó  en las campañas de los municipios. Puigdemont tuvo su momento en la campaña de las últimas autonómi

Es difícil no pensar que los líderes de Ciudadanos tienen algún tipo de problema cuando en cada intervención en medios de comunicación, Parlament o Congreso mienten sin parar. Hemos visto a Rivera mentir sobre los libros de la escuela catalana, a Toni Cantó decir que el español está en riesgo de desaparición en Catalunya, a Girauta inventarse que los manifestantes se llevaron una pistola de la policía,… Pero sin duda una de las personas que más miente es la líder de Ciudadanos en Catalunya. Una persona que vive del odio, la confrontación, el show y la mentira. A veces uno se puede preguntar si lo que Arrimadas busca, por suerte sin éxito, es ser víctima de una agresión que pueda llenar páginas de periódicos y programas matinales. Por suerte para todos el independentismo es uno de los movimientos de masas más pacíficos que se han vivido en la historia moderna. De todas maneras esto no es impedimento para Arrimadas y los suyos para mentir, manipular y hablar en términos c

Mesos enrere, Albert Rivera tenia les maletes preparades per mudar-se al palau de La Moncloa. Les enquestes bufaven al seu favor, el PP (la marca original de la dreta espanyola) baixava en caiguda lliure i Pedro Sánchez havia ressuscitat d’entre els morts, però les expectatives que arribés a tenir possibilitats de governar semblaven més aviat remotes. Però, de cop i volta, la moció de censura contra Mariano Rajoy ha capgirat l’escenari de dalt a baix i Ciutadans ha retornat a la crua realitat, amb les enquestes desfavorables, un desinterès cada vegada major de l’Íbex, casos de corrupció que afloren en els escassos espais de poder que controla i un desconcert generalitzat del partit i el seu líder. Ja sigui per aquesta conjuntura desfavorable, per l’afecció innata d’aquest partit a la piromania (primer amb la llengua i ara amb tot allò que arreplega pel davant) o per la necessitat de traslladar la ficció que el país viu en un conflicte permanent, Albert Rivera s’ha abocat de p

El País Valencià va tenir durant la Transició la seva pròpia revolta tavarnita en forma d’un anticatalanisme violent d’arrel indígena que actuava a l’aixopluc de les clavegueres de l’Estat i dels mitjans de comunicació més influents. Els partits de la dreta, Aliança Popular i la UCD, van instrumentalitzar-lo a fi d’erosionar les esquerres i el nacionalisme valencià als quals s’acusava de conspirar d’amagat amb la burgesia imperialista de Barcelona per a proclamar la independència dels Països Catalans. La fauna cridada a salvar l’antic Regne de València i, amb ell Espanya, de les urpes de marxistes, pèrfids catalans i altres monstres, era un viu retrat de espanyolisme franquista amb tots els seus ets i uts.   A la última, aquella reacció el que pretenia era evitar d’una banda el procés de revalencianització del país impulsat des del nacionalisme i els sectors progressistes alhora que expressava el malestar dels sectors més reaccionaris pels canvis socials que s’albiraven amb l

Sr Iceta; Sra Arrimadas, Sr Domenech; Sr Albiol; o si prefieren Sr Sanchez, Sr Rivera; Sr Rajoy; Sra Colau; su España Federal, su Reforma Constitucional, cumpliendo la Ley sobre 2042 BASTA DE MENTIRAS Déjenme clarificar a los electores llamados a las urnas el 21D, que sus alegatos a una España Federal, a una reforma constitucional, in secula seculorum. Amen Díganles de verdad que supone en tiempo su propuesta; no creo que tal reforma sea como las dos que se ha reformado últimamente con nocturnidad y alevosía, que sepamos; la primera de ellas en 1992 para permitir el sufragio pasivo en las elecciones municipales a los extranjeros. La segunda de ellas en 2011 para introducir la estabilidad presupuestaria exigida por la UE. Situemonos en la literalidad :La ley Entremos en los requisitos procedimentales a tener en cuenta para proceder a misma, ya sea por vía del artículo 168 CE (necesaria en caso de afectar a (1) la totalidad del texto constitucional, o (2) al Título preliminar,

Puigdemont és on ha de ser. Sense decebre, ni trair, ni acovardir-se, ni fallar o enganyar els seus seguidors com han fet, repetides vegades, els seus adversaris ¿Què es pot pensar d'un Estat el Fiscal General del qual, reprovat pel Parlament, encapçala un escrit de querella judicial contra uns ciutadans amb el títol (força gastat) de "Más dura será la caída"? Òbviament, que el Fiscal no és digne del càrrec. Però que aquest funcionari, mogut per l'odi, mostri la seva talla moral de pigmeu, també mostra que   l'Estat no existeix com a Estat de dret   sinó com una partida a la porra. Una partida que es mou amb aquell crit de les seves cultivades hosts de l' a por ” (sic)   ellos ”.  Que l'Estat espanyol -al que la premsa del règim anomena "democràtic i de dret" és un Estat de l'“ a por ”   ellos  també es demostra pel fet que hagi empresonat sense base jurídica i per raons polítiques dos ciutadans que manté tancats com a ostatges.   Un