carrostia

Segons els diccionaris, la paraula “criminal” determina a la persona que ha comès un crim. Conseqüentment, l’expressió “organització criminal” determina a les persones que s’agrupen per cometre crims. Segons els diccionaris, la paraula “crim” i la paraula “assassinat” tenen unes connotacions paral·leles. És a dir, un assassinat és un crim. Per tant, matar una persona és una acció criminal i conseqüentment organització criminal deu ser el grup de persones que s’organitzen per matar altres persones. La fiscalia espanyola ara acusa a tots els membres del govern català, càrrecs de diferents conselleries i persones vinculades als mitjans de comunicació, de formar part d’una “organización criminal”, pel fet d’haver convocat un referèndum que al govern espanyol no li agradava. Oi que les urnes i les paperetes que miraculosament van aparèixer el dia 1 d’octubre són uns elements perillosíssims pel gran risc d’assassinats que poden provocar? Oi que per això van enviar a Catalunya

És un lloc comú, compartit per l’autor d’aquest article, començar qualsevol anàlisi del problema català afirmant  l’error d’haver-lo judicialitzat , tot i tractar-se d’una qüestió eminentment política. Una altra obvietat, segurament més silenciada, però transcendental, és que, una vegada exclosa la via política o negociada i amb independència de la legitimitat o no de les pretensions independentistes (si Catalunya és o no titular del dret d’autodeterminació o si, de ser-ne, l’està articulant d’una forma adequada),  la resposta de l’Estat central ha de ser respectuosa amb l’estat de dret . Podrà ser, a priori i en abstracte, legítima (atès que no era d’esperar que observés passivament la marxa d’un territori que representa prop del 20% del seu PIB), però ha de respectar l’estat de dret. Si no ho fa, passarà a ser il·legítima. Quan es fa referència a la “resposta de l’Estat central”, aquest s’ha d’entendre en sentit ampli, incloent-hi tant el poder executiu com el legislatiu i el

Senyor, Vostè i jo no ens coneixem, tot i que podríem. Tenim gairebé la mateixa edat, hem viscut – o vivim encara – a la mateixa ciutat, gaudim de la bellesa del Pirineu en els nostres dies de descans i si hem de fer cas a allò que tots dos hem estudiat, vull creure que compartim també una certa passió pel món del dret. Tenim també alguns coneguts comuns que, abans de veure com es desenvolupaven els fets, em deien que tenien una bona opinió de vostè i el consideraven una bona persona. Li explico tot això per dir-li que, per mi, vostè tenia una pressumpció d’humanitat, sentit de la justícia,  capacitat jurídica i coneixement de la societat catalana suficient per fer la seva feina amb solvència. Una persona que comparteix tantes coses amb mi -pensava- s’ha de guiar, al marge del que un i altre pensem,  per uns valors sòlids i equànimes i un alt sentit de la justícia. Però és evident que amb les resolucions que vostè ha dictat en relació al Vicepresident Junqueras, el Conse