carrostia

  Els darrers mesos, abans que s’instaurés la nova normalitat, hem vist com la pandèmia ha posat al descobert tots els problemes estructurals de la nostra societat.  Hem vist com els serveis socials d’ajuntaments, entitats o xarxes veïnals  quedaven gairebé desbordats, i es feia palesa la nova pobresa. L’augment de les cues per buscar menjar als bancs d’aliments o l’increment del sensellarisme en perfils que fins ara no havien tingut la necessitat de recórrer a entitats de suport assistencial són dues imatges que simbolitzen les mancances i les necessitats que fins ara la pandèmia ens ha deixat com a preludi –segons totes les entitats que treballen amb col•lectius en risc d’exclusió social– del que vindrà els mesos propers.  En àmbits com l’habitatge es comença a observar l’allau de desnonaments a causa de l’aixecament de la moratòria, les caigudes d’ingressos i la pèrdua dels llocs de treball. Quan escric aquest article, la Creu Roja presenta l’informe de l’impacte de la pandèmia en e