carrostia

Sí, ja vaig llegir el seu paper del mes passat. Se li entenia tot. Deia una cosa perquè penséssim la contrària. A favor del jutge Llarena! Quina barra. Ja el fotrà, ja, quan li vagui. No sap amb qui se la juga, vostè. Sort que ara té altres problemes aquell fidel servidor de l’Estat. – Si vostè ho diu... – Això de la ironia és una arma de mal controlar. Ho hauria de saber. Es pensa que és molt llest... – Jo? Jo només puc explicar el que m’arriba dels lectors com vostè, que sí que ho entenen tot. Per cert, em pot dir què va passar amb la xiulada al rei de la qual tant s’havia parlat? – Doncs que no n’hi va haver. No creu que va ser el millor en aquest moment? Gestos. Possiblement gestos pactats: tu acostes els presos a Catalunya i nosaltres no xiulem el rei. Ho veig així. Vostè no? – És ben possible. I quan deixaran els presos en llibertat, ni que sigui condicional? – No pateixi, que tots hi pensen. Cal trobar el moment. Ho poden fer quan vulguin.