Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Torra

Totes les cares del diàleg

Imagen
La pregunta -sense resposta- que segueix planant sobre el Palau de la Generalitat, la Moncloa, el Parlament i el Congrés dels Diputats és de formulació relativament senzilla però de solució inequívocament complexa: com resoldre el conflicte polític entre l'Estat i la Generalitat de manera satisfactòria, duradora i amb la participació de la ciutadania a través del vot? El diàleg per aconseguir la quadratura del cercle és en boca de tothom,  especialment després del canvi de govern a Espanya , però la qüestió segueix encallada. I, si és així, és en part perquè des de l'independentisme no existeix unanimitat sobre com afrontar-lo. L'episodi d'aquesta setmana al Congrés dels Diputats, amb la retirada d’una moció del PDECat pactada amb el PSOE   que contenia el compromís d'encetar un diàleg entre administracions dins “l l’ordenament jurídic vigent”, així ho exemplifica. Aquests són tots els actors catalans implicats en la nova etapa del procés i els posicionam

Sense un gir a l’esquerra no hi haurà república catalana

Imagen
I  ara, com seguim? Tothom s’ho pregunta. I el president Torra fa grans afirmacions sobre la República i l’1 d’octubre però no proposa cap mesura concreta de sobirania, més enllà de dir que no acatarà la sentència dels presos/es en cas que no sigui absolutòria. Busca un acord en què es pugui refer l’autonomisme, i deixar la República per a un futur incert. En boca de la gent, “construïm república”, “fem república” o “som república” són expressions d’una determinació més que demostrada, però en boca del Govern i els partits que li donen suport són una perillosa cortina de fum darrera la qual es busca un compromís amb l’Estat. Una altra cosa serà que l’aparell de l’estat rebutgi sotmetre’s a un hipotètic acord polític, que no seria la primera vegada! També els partits del Govern parlen d’ampliar la base, però aquesta mateixa necessitat que tothom comparteix, no ha de ser un argument ni per a la paràlisi ni per al retorn a l’autonomisme. Eixamplar la base no vol dir espe

No passaran!

Imagen
En la tasca de preparació d’un llibre biogràfic sobre  Jordi Pujol , escrit en companyia del periodista  Siscu Baiges , publicat l’any 1989, vaig exhumar un dels documents més corprenedors que he llegit en l’exercici de la meva tasca professional: és l’opuscle  Us presentem el general Franco , escrit per Jordi Pujol de jove i que va ser escampat en  octavetes  durant el concert commemoratiu del centenari del naixement del poeta  Joan Maragall , celebrat el 19 de maig del 1960 al   Palau de la Música . A causa dels fets del Palau, en els quals no va participar directament tot i ser-ne el promotor, Jordi Pujol va ser sotmès a un  consell de guerra  -era alferes de complement- i condemnat a set anys de presó, dels quals en va complir dos anys i vuit mesos a  Saragossa . Aquesta condemna va ser   la plataforma de llançament  de la imatge política de Jordi Pujol, que culminaria amb la presidència, durant 23 anys (1980-2003), de la Generalitat. L’opuscle  Us presentem el general Fr

9 de juliol...

Imagen
Tal dia com el  9 de juliol  –sant Nicolau, santa Verònica...–, dia internacional de la Destrucció d’Armes, de 1816, el Riu de la Plata (Argentina) s’independitzava d’Espanya. Molt temps després, just aquell dia però de l’any 2011, era el torn de la independència del Sudan del Sud. També aquell dia, però de 1922,  Johnny Weissmüller  –Tarzan– neda 100 metres en estil lliure en 58,6 segons, batent el rècord mundial i trencant la ‘barrera del minut’. Més cap aquí, l’any 2004, el Senat dels Estats Units certificava que l’Iraq no tenia armes de destrucció massiva, motiu que va justificar la invasió del país. També va ser un 9 de juliol, en aquest cas de 1746, que moria el rei espanyol  Felip V . Desconec què diran els llibres d’història del dia 9 de juliol de 2018, encara per venir. Aquell dia, arreu del món, passaran coses, naixeran personatges que en l’esdevenir del temps seran reputats i en moriran altres que ho van ser, i tot plegat mereixerà el seu a punt històric. A

Escriure una carta a Borbònia S.A.

Imagen
Els «copresidents» Torra i Puigdemont i l’expresident Mas ho haurien de saber:  els reis no contesten mai les cartes que els escrivim . Melcior, Gaspar i Baltasar fan el mateix. Potser reben la carta, potser en fan cas o no, però mai, mai, no justifiquen ni els seus silencis ni les seves accions. I no te’n pots queixar, perquè els reis són irresponsables. Penalment, clar... Això ho saben tots els nens i nenes i és de suposar que els adults també. Aquest és el conte infantil que ens expliquen les tradicions i la Constitució espanyola. Per què els dos presidents perseguits i el president tolerat  han comès aquesta ingenuïtat de manual? Primer, perquè alguna cosa han de fer si volen perforar el mur i justificar la calculadíssima operació de menystenir i provocar el rei (als Jocs de la Mediterrània o als premis orfes de Girona), sense excedir-se.  Si el rei no contesta, jo no li adreço la paraula. En segon lloc, busquen reconeixement: el que més mana d’una banda vol p