carrostia

No fa gaires mesos, el jutge Pablo Llarena es vantava   en cercles del poder madrileny de ser l'encarregat de "solucionar el que els polítics no s'han atrevit a arreglar". La seva causa inquisitorial contra l'independentisme estava cridada a sepultar d'una vegada per totes les aspiracions dels rebels catalans. Els primers mesos Llarena va ser una piconadora .  Va actuar sense contemplacions contra els drets, les llibertats i el patrimoni dels principals líders polítics i socials de Catalunya. Els poders polítics, fàctics i mediàtics de l'Estat el van arropar i aplaudir amb les orelles. Tot anava rodat. Els catalans desarien al calaix les seves pretensions agosarades per vàries generacions. Tanmateix, Llarena va trobar-se amb una fermesa absoluta   per part dels empresonats i dels exiliats, i amb que la seva instrucció no passava la prova del cotó de la Justícia de diversos països europeus. A Espanya era igual si forçava uns tipus penals

L'exili polític d'Anna Gabriel a Ginebra ha estat una jugada inesperada  a Madrid, que veu com els fronts internacionals del conflicte amb Catalunya es multipliquen i posen en dificultats l'estratègia de l'Estat per liquidar l'independentisme: segons va deixar anar amb suficiència d'un alt magistrat entre amics, l'afer català "es resoldrà als jutjats". L'Estat havia dissenyat una causa general que seria implacable  contra els caps visibles del moviment sobiranista català, tot creient –erròniament, com s'ha demostrat a bastament– que morta la bèstia, mort el verí. Per això el pla passa per bastir un relat mínimament creïble,  tasca que amb penes i treballs fa la Guàrdia Civil, amb informes de "baix nivell intel·lectual". Es presenta l'evolució del procés com una rebel·lió violenta impulsada per un grup de líders que actuaven com una organització criminal. No hi ha base fàctica ni legal, però això no importa. El probl