Resum del guió
Des de la ruptura del pacte constituent i la liquidació de la Constitució a Catalunya, amb la imposició d’un Estatut no votat, la majoria política catalana va fer diversos assajos d’acordar una via pactada per un referèndum d’autodeterminació però amb qüestionari obert. L’Estat s’hi oposà frontalment i començà una guerra incruenta mediàtica, econòmica i d’erosió de l’autogovern català. Davant d’això la majoria catalana, sempre deixant les portes obertes al diàleg, s’emmirallà en els casos del Quebec i d’Escòcia i va promoure juntament amb la societat civil organitzada una via democràtica tradicional a la sobirania: manifestacions pacífiques multitudinàries i vots majoritaris reiterats. D’aquí va venir el pas de la llei a la llei, d’aquí va venir que les famoses estructures d’estat eren les mínimes imprescindibles perquè en una via democràtica també hi ha el pas d’administració a administració. El que un dia abans és titularitat de l’Estat espanyol, l’endemà passa al nou Est