carrostia

Qualsevol persona de bona fe que sabés que les presons preventives i l’exili forçat no obeeixen més que a un abús de les lleis que de cap manera sancionen les conductes, bones o dolentes, que els processats han tingut es posaria les mans al cap. La raó: el mateix Estat (o règim?, en paraules d’Arrimades) que il·legítimament els empresona els demana col·laboració per aprovar els seus pressupostos, un cop miraculosament el van ajudar a aconseguir el govern, amb l’expulsió d’un dels governs més corruptes i ineficaços per al bé comú que recorden els temps moderns a Europa occidental. El xec en blanc que va suposar la investidura de Pedro Sánchez era una pura gratuïtat, sense condicions, que va vèncer tan aviat com es va presentar al cobrament de la moció de censura. Guanyada aquesta, s’iniciava un clima més favorable, però sense concretar-se en res. Ja és una vulgaritat sobrera dir que els independentistes, en ocasió del procés, han estat uns il·lusos: no veien que el que feien