carrostia

No. Finalment no em quedaré a casa l’11 de setembre. Que alguns polítics, molt valents en campanya, garantien repúbliques a canvi del teu vot quan en realitat només buscaven 89.000€ anyals de poruc diputat, ja ho he descobert. Que els partits que es diuen a favor de la llibertat estan desapareguts, uns en “Fires alternatives de Festa major” parlant del desgel del pol sud, altres eixamplant tant la base que ja només piulen en castellà, i altres en les seves paranoies entre re-invencions, re-fundacions i re-beatificacions, ja ho he calat. I ara… Què? Sí, podríem no sortir al carrer perquè ens sentim decebuts per tanta merda. Podríem mostrar el nostre enuig i fer boicot perquè per molt que cridem “Unitat!!” alguns lluny de pensar en la llibertat, viuen obsessionats en guanyar eleccions espanyoles als seus propis germans… Però no. Sortiré, i sortiré per mostrar als meus propis electes el meu nas trencat un 1er d’octubre i la meva pell encara humida de llàgrimes… I sortiré perquè

Pica-baralles, desqualificacions, insults, egoisme… Al principi provocàveu incredulitat, més tard ràbia, i ara… Simplement pena. Una profunda pena veient com us carregueu la lluita de moltes generacions. Heu dinamitat l’esperit de l’1 d’octubre, un dia que ja és exemple i història política d’Europa. Us heu empoderat des de les llàgrimes de cel•les amb innocents, convertint la seva noble lluita en destrucció i canviat el mot “Llibertat” pel tacticisme polític més vergonyós que hom pot recordar. Us heu intercanviat els papers, i ara, ERC resulta electoralment demolidora amb el discurs dels antics convergents, i els post-convergents s’enfonsen amb el discurs que abans defensaven els republicans, i amb això demostreu no només que sou iguals, sinó que podríeu perfectament treballar junts i en perfecta unitat. Però no ho feu. El problema? Les poltrones de vellut on us hem col•locat i per les que us traieu el ulls. I ara que ens direu? Que ens agermanem a la diada i

Inés Arrimadas: “El acercamiento a Cataluña de los golpistas, es el pago de Pedro Sánchez por la Moncloa”. No, Inés…  Esas personas buenas que acercan a su tierra, tienen familia, y según toda la judicatura europea las mantenéis privadas de libertad de manera arbitraria, represiva e inmoral. Cuando acabes de leer el Quijote, revisa la ley penitenciaria y comprueba que ese traslado no es ninguna concesión sino un derecho sagrado que tú intentas vulnerar desde la ira y el odio… Cuando acabes de leer el Quijote, pregúntate como tus 53 kg. de antipático y hostil liderazgo anti-catalán, pueden albergar tanta maldad… Cuando acabes de leer el Quijote, piensa como justificarás a tus hijos la lucha indecente que un día representaste tratando de mantener a otros niños, indefensos, lo más lejos posible del abrazo de sus padres, por un mezquino miedo a la libertad… Cuando acabes de leer el Quijote, analiza si alimentar el enfrentamiento supone una alternativa ética en un país como

No, no vull ser d’un país on polítics privats de llibertat donen classes de filosofia a carcellers que, avergonyits, volten pels mitjans pregant per la seva llibertat… D’un país on els bons polítics, en captiveri, cremen les hores jugant al tennis, i els tennistes, en llibertat, es permeten donar lliçons de política… D’un país on si ets un investigador i mereixes ser notori, ets ignorat per la premsa, però si ets un servidor públic que mereix el respecte silenciós d’una cel.la, inclús la premsa amiga et despulla i t’humilia… (Diari ARA, t’has lluit) No, no vull ser d’un país on des de la reina fins el ministre de cultura provenen d’un televisió que representa la única cultura… D’un país d’aparador on el gran objectiu és un govern amb molta dona, no la capacitació dels seus homes. Més que a comptar ministerials mamelles, perquè no es dediquen a comptar el nombre de presos polítics, d’exiliats innocents, d’artistes perseguits, de torturadors condecorats, d’agressors o de m

Què ha estat de tu? T'has fet activista contra el referèndum. No té garanties, dius... Garanties de qui? Ho ha de validar Aznar, Rivera... El rei potser? On resta allò de que “Encara tens força, no tens l’ànima morta i et sents bullir la sang?” On resta allò que cridaves de què “Para la LIBERTAD, sangro, lucho y pervivo...?” Tu, avui, per la llibertat no fas una merda, Joan Manuel, i no, no ”sangras”. Les taques a la teva camisa blanca no son de sang, son gotes de Rioja dels guateques al barri de Salamanca. Què li expliques avui al fill que plora al seu pare perquè en el seu país “El riu ja no és el riu, que ja no canta, que rellisca com un barb... i mor sota un pam d’escuma blanca?” Ens aniquilen, Joan Manuel, i si segueixes frívolament entretingut entre corrida i corrida, algun dia et preguntaràs referint-te a la teva terra: “Ella qui sap on és, ella qui sap on para... La vaig abandonar i mai més, no he tornat a trobar-la...” “Mentre tu cantes de matinada, la vila és adormida e