Llarena i el ridícul
El jutge Pablo Llarena no té por del ridícul. Ni a l’Estat ni a Europa. Ho ha demostrat a bastament aquests últims mesos. Primer, en les seves resolucions judicials fregant la prevaricació, inventant-se delictes, sovint amb errades i amb consideracions sobre fets no jutjats totalment fora de lloc. Segon, en les seves actuacions en l’àmbit internacional. La retirada de l’ordre d’extradició dictada per ell mateix contra el president Puigdemont i la resta de membres del govern de la Generalitat a l’exili després que la justícia alemanya deixés ben clar que no se’ls podia jutjar per rebel·lió, va ser una mostra que a les Espanyes l’orgull i l’honor tenen més valor que no pas la defensa de la veritat i de la democràcia. Ahir, el jutge del Suprem va fer un nou pas en la seva carrera cap al surrealisme jurídic en demanar l’empara al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en vista de la demanda civil interposada a Bèlgica per Puigdemont i els consellers exiliats. Llarena,