Perill !! Estem guanyant i ells ho saben
Sis mesos després de la
proclamació de la República, estem guanyant. I ells ho saben.
La bèstia ferida ens
voldrà fer mal de debò.
El que s’ha vist fins
ara es multiplicarà per mil.
Cal, doncs, tenir les
coses molt clares i fer honor, d’una vegada, als compromisos adquirits per la
majoria parlamentària.
Perquè
estem guanyant i ells ho saben.
A aquestes alçades de la
pel·lícula, malauradament, no confio que el president Torrent s’arrisqui a
desobeir la darrera (?) andanada del Constitucional.
També dubto que ERC
sigui capaç d’apostar per Puigdemont fins les últimes conseqüències.
Però, a veure, els
partits polítics no s’adonen que, després de l’error de no proclamar la
República el 3 d’octubre, mai no havíem tingut una oportunitat com la d’aquests
darrers dies per guanyar el combat?
Cifuentes, la sentència
de la Manada, la imputació de Gallardón, el judici dels nois d’Alsatsu, les
sentències que poden anar caient les pròximes setmanes sobre la corrupció
sistèmica del PP, el nou ridícul d’intentar condecorar uns policies alemanys
per la detenció de Puigdemont que ha fet que els alemanys es posin, novament,
les mans al cap…
Espanya en estat de
putrefacció pura, a la vista de totes les potències mundials. I el primer
ministre turc, en visita oficial a Espanya, lloant les actuacions del gobierno.
Si no aprofitem el
moment, senyors polítics, novament tornarem a perdre el tren que està esperant
que hi pugem d’una vegada.
I què hem de fer?
Doncs deixar-nos de
punyetes i fer veure que juguem el seu joc.
No volen Puigdemont
president?
Doncs, nomenem un
“president a l’interior” que estigui net com una patena d’imputacions.
Si fos de la CUP,
millor, al Borbó i a la triple SSS els donaria un infart però no tindrien més
remei que signar el decret de nomenament. I els Comuns, que han dit que no
votarien ningú del PDeCat, tindrien un problema per votar no, o per
abstenir-se.
Perquè parlo d’algú de
la CUP?
Perquè és segur que ells
no trairan Puigdemont, el president legítim. I perquè començaran a posar en
marxa els decrets que ja estaven preparats l’1 d’octubre, com ens descobreix en
Vicent Partal en el seu llibre.
No puc pensar el mateix
– i em sap molt de greu- de sectors del PDeCat ni de sectors d’ERC.
Un president efectiu,
com diuen els espanyols i els unionistes… que es posi a disposició del
president legítim a l’exili per deixar el seu càrrec quan sigui possible i,
mentrestant, posar en marxa d’una vegada el procés constituent, l’assemblea
d’electes i el govern legítim de la República a Bèlgica, Berlín, o on sigui.
Pràcticament tota la
gent del meu entorn –molts d’ells votants o exvotants de convergència i
esquerra- em diuen que això és el que ells farien.
El problema és si
PdeCat, Junts pel Sí i ERC serien capaços de deixar de mirar-se el melic i
acceptar la jugada.
I el problema seria si
la CUP acceptaria investir algú que no fos Puigdemont, encara que fos del seu
propi partit.
Que no saben, tots
plegats, que la miopia es pot operar amb un senzill raig làser?
Estem guanyant, i ells ho saben.
Cal, doncs, mantenir
l’avantatge que tenim sobre ells en aquest moment.
Deixem el problema del
canvi de la llei de presidència per més endavant, queden pocs dies. I no
caiguem en el parany de pensar que ells no volen eleccions.
I tant que les volen!
Algú dubte que
convocarien eleccions i declararien il·legals totes les candidatures
independentistes?
No només la llei de
partits continua vigent.
És que faran el que
vulguin, com fa sis mesos que fan. I què farem, llavors?
Pujar a la roda del
hàmster i donar voltes davant les instàncies internacionals?
I
d’aquí a 10 anys ja veurem?
Amb presos i exiliats?
Amb 700 alcaldes
inhabilitats davant les eleccions de l’any que ve?
Però a veure, senyors
polítics, que no veieu la realitat?
Estan desesperats.
Aprofitem-ho.
Perquè no només estem
guanyant.
És que ja hem guanyat.
Només cal que ens ho
creiem d’una vegada.
Soledat
Balaguer
Comentarios
Publicar un comentario