Entradas

Mostrando entradas de octubre, 2018

La DUI i el repte de l’Europa federal

Imagen
Quan, ara fa un any, el Parlament de Catalunya va fer la declaració formal d’independència –la declaració material l’havien fet els ciutadans el dia 1 d’octubre– molta gent a Europa es va espantar o, com a mínim, inquietar. Sobretot entre les elits: governs, líders econòmics, creadors d’opinió, etc. Des d’una perspectiva que ells consideren europeista, es preguntaven si una major fragmentació del mapa polític continental no afectaria negativament el projecte d’integració europea. “Si Catalunya estableix un precedent i d’altres regions de la UE segueixen el seu camí, no engegarà això a fer punyetes un procés com l’europeu, que ara mateix tant costa de fer avançar?” La versió demagògica d’aquest argument diu així: “Si el projecte europeu té la voluntat d’unir cada vegada més els diferents estats en institucions polítiques comunes, un procés d’independència va en el sentit exactament oposat, perquè divideix allò que abans estava unit; si del que es tracta a l’Europa del segle

Consulta obligada

Imagen
¿Se puede abrir juicio contra los consellers sin hacerlo contra el president? Esta es la incógnita de naturaleza constitucional/estatutaria que tiene que ser despejada para poder hacerlo. La querella por rebelión contra Oriol Junqueras y otros políticos nacionalistas está vinculada a la convocatoria y celebración del referéndum del 1-0 de 2017 a pesar de la prohibición expresa del Tribunal Constitucional. Sin dicha convocatoria y celebración no hubiera sido activada ninguna querella. La convocatoria y celebración del referéndum es, pues, el presupuesto fáctico al que se anuda la querella. Voy a dejar de lado que se puedan considerar como constitutivos de la violencia contemplada en el tipo penal de la rebelión los incidentes de violencia que se produjeron con ocasión de la convocatoria y celebración de dicho atípico referéndum. Sé que es mucho dejar de lado, pero voy a hacerlo, porque quiero centrarme en un punto que, en ningún caso, puede dejarse de lado, que es el

La dignidad de Catalunya

Imagen
Después de casi tres años de lenta deliberación y de continuos escarceos tácticos que han dañado su cohesión y han erosionado su prestigio, el Tribunal Constitucional puede estar a punto de emitir sentencia sobre el Estatut de Catalunya, promulgado el 20 de julio del 2006 por el jefe del Estado, rey Juan Carlos, con el siguiente encabezamiento: "Sabed: Que las Cortes Generales han aprobado, los ciudadanos de Catalunya han ratificado en referéndum y Yo vengo en sancionar la siguiente ley orgánica". Será la primera vez desde la restauración democrática de 1977 que el Alto Tribunal se pronuncia sobre una ley fundamental refrendada por los electores. La expectación es alta. La expectación es alta y la inquietud no es escasa ante la evidencia de que el Tribunal Constitucional ha sido empujado por los acontecimientos a actuar como una  cuarta cámara , confrontada con el Parlament de Catalunya, las Cortes Generales y la voluntad ciudadana libremente expresada en las urnas.

“Avui hi som més a prop que fa un any”

Imagen
El camí que hem recorregut d’ençà la declaració d’independència de Catalunya del dia 27 d’octubre de 2017 hauríem volgut, tots, que fos un altre. Sense presos ni exiliats polítics, sense ciutadans perseguits perquè van contribuir a fer possible el referèndum i les accions directes per defensar el seu mandat, sense tants silencis entre els demòcrates espanyols i sense tanta complicitat de les autoritats europees davant l’abús i les violacions de drets fonamentals. En definitiva, hauríem volgut que fos sense repressió, sense pors. La realitat és aquesta. També la d’un Parlament que continua intervingut per una part de l’aparell judicial que clarament s’extralimita i interfereix en el poder legislatiu de manera impròpia en una democràcia, i la d’un govern que malgrat els enormes esforços que dedica per combatre-ho sap, lamentablement, que l’Estat no ha deixat de tenir-lo en llibertat vigilada. I tanmateix hem fet camí. Hem avançat des de dues premisses irrenunciables: la defen

Qué es el salario en especie: ejemplos, cómo se cotiza y pagan impuestos.

Imagen
El  salario en especie es la parte de la remuneración salarial consistente en la prestación por parte de la empresa al trabajador de determinados servicios o beneficios, que no forman parte del salario base.             Puede ser algo desconocido para muchos. Pero el salario no tiene porqué cobrarse siempre en dinero. En muchas ocasiones, los trabajadores perciben el salario en especie, es decir, cobrando sus servicios a cambio de bienes o servicios.             A este tipo de salario también se le conoce como  retribución flexible .               Obviamente, no es sustitutivo del salario dinerario, pero hay casos en los que, si así lo permite la Ley, el convenio colectivo, y ha quedado pactado en el contrato de trabajo entre ambas partes, la empresa podrá retribuir parte del salario en especie.             Lo que nunca podrá hacer es imponerlo de manera unilateral. El acuerdo entre las partes, será necesario. Límites del salario en especie              El salario se

Una mica de vergonya

Imagen
Em fa una mica de vergonya (de vergonya aliena, volia dir) que aquests dies, en què es compleix un any del 27-S, d’aquella declaració d’independència que el Parlament va celebrar amb cares de funeral, ara tothom faci tants esforços per intentar arreglar la seva pròpia biografia. Sentia, ahir, i probablement avui en sentiré més, tertulians, analistes i periodistes espolsant-se les mosques de sobre i fent grans anàlisis sobre com de malament es van fer algunes coses ara fa un any. No deixa de ser curiós, i em fa certa vergonya (certa vergonya aliena, volia dir), sentir com alguns dels que ara es passen el dia fent retrets siguin, però, els mateixos que ara fa un any animaven els conductors del procés a tirar-lo endavant fins al final. I em fa encara més vergonya (vergonya aliena, volia dir) sentir alguns polítics (en boca seva, en boca d’amics, de coneguts i saludats, alguns d’ells periodistes i tertulians) com intenten responsabilitzar alguns dels seus antics socis (era la leg