S’ha acabat el bròquil
En èpoques franquistes els cantants gaudien d’una subtilesa impressionant per dir amb al·legories allò que volien dir i la censura no els ho permetia. La Trinca i en Lluís Llach varen ser el grup i el cantant amb més intuïció i finesa, i encara avui, malauradament, moltes de les seves cançons tenen plena actualitat. Però aquest renaixement de moltes cançons amb missatge polític també es comença a produir a l’Europa unida i potser en altres indrets, i és que sembla com si les societats del segle XXI avancessin anant enrere i revisquessin tots els fantasmes que ens pensàvem haver vençut. Fins a la globalització, havíem defensat que l’economia de mercat, la que produeix riquesa, només podia existir en un entorn de llibertat política i econòmica, i és per això que alguns, quan es va esfondrar el mur de Berlín, ja profetitzaven la fi de la història i fins i tot s’atrevien a quantificar el dividend de la pau. Però la Xina