Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Comuns

Acabar amb la dictadura espanyola

Imagen
La pluja de debats i tertúlies dels últims dies de campanya ha demostrat la veritat de dos fets: a) el pluralisme de la política catalana a on s'enfronten set opcions, gairebé vuit si comptem la   d'Albano Dante , que no es presenta a les eleccions, cosa que assenyala la diferència qualitativa entre Espanya i Catalunya; b) el poder de la dictadura espanyola, que té còmplices fins i tot i sobretot entre els qui la pateixen a Catalunya.  A les tertúlies, la tònica ha estat debatre civilitzadament (en això es diferencien de les espanyoles) entre posicions molt trobades però donant per fet que el moment polític i les eleccions són circumstàncies normals. De tant en tant, però, exabruptes de baixa i probable etílica estofa com el de Soraya Sáenz de Santamaría , jactant-se que ha estat Rajoy qui ha empresonat directament els independentistes, avisen de l'absoluta anormalitat de la situació, de la seva excepcionalitat.  Unes eleccions en una societat sotmesa al 155, nor

"L’espanyolisme només té una possibilitat el 21D, que el bloc independentista no arribés als 68 escons"

La tragèdia dels Comuns: 67 diputats del sí "L’espanyolisme només té una possibilitat el 21D, que el bloc independentista no arribés als 68 escons i que des de Madrid Podemos empenyés els Comuns a facilitar la investidura d'Iceta" Els defensors de l’aplicació inconstitucional de l’article 155 , de   l’ús de la violència   policial per reprimir el dret d’autodeterminació i de retòrcer l’Estat de dret per encabir-hi falsos tipus penals ja fan números. Somien repartir-se el botí l’endemà del 21-D conquerint el vot dels catalans satisfets amb el saqueig institucional de la Generalitat, amb   un rei que insta   el règim del 78 a fer un “a por ellos” a Catalunya i amb milers de policies i guàrdies civils espanyols que deambulen per hotels i vaixells i gasten diners públics de tots els espanyols per   recordar als catalans que el monopoli de la violència estatal està furiosament al servei de la unitat d’Espanya. Uns amb un llenguatge més moderat, com Iceta, que parl