carrostia

Benvolguda senyora Inés Arrimadas, sóc estranger i acabo de fer vacances a Catalunya, tal com he fet moltes vegades durant els últims anys. Pel que he entès, vostè està molt preocupada per la ‘fractura social’ que pateix la societat catalana. Almenys vostè en parla constantment al parlament i als diaris, i per això sembla ser un tema molt important i preocupant. Jo encara no sé ben bé què vol dir amb aquesta expressió. Durant la meva estada jo no he notat res d’especial a l’hora de tractar amb els catalans. La gent ha estat amable com sempre, rebent-nos amb la mateixa hospitalitat enorme i escalf com sempre. Encara que la situació política sigui difícil, entre ells el tracte ha estat com sempre i no semblava pas diferent. El que sí que he notat i no m’havia passat mai(!) a Catalunya: Hi havia gent que per la pura existència d’un llaç groc semblava que se sentia tan provocada i amenaçada que havien de cridar ‘Viva España’ i ‘Viva Franco!’ Era gent jove, semblava gent

Inés Arrimadas: “El acercamiento a Cataluña de los golpistas, es el pago de Pedro Sánchez por la Moncloa”. No, Inés…  Esas personas buenas que acercan a su tierra, tienen familia, y según toda la judicatura europea las mantenéis privadas de libertad de manera arbitraria, represiva e inmoral. Cuando acabes de leer el Quijote, revisa la ley penitenciaria y comprueba que ese traslado no es ninguna concesión sino un derecho sagrado que tú intentas vulnerar desde la ira y el odio… Cuando acabes de leer el Quijote, pregúntate como tus 53 kg. de antipático y hostil liderazgo anti-catalán, pueden albergar tanta maldad… Cuando acabes de leer el Quijote, piensa como justificarás a tus hijos la lucha indecente que un día representaste tratando de mantener a otros niños, indefensos, lo más lejos posible del abrazo de sus padres, por un mezquino miedo a la libertad… Cuando acabes de leer el Quijote, analiza si alimentar el enfrentamiento supone una alternativa ética en un país como

Una de les coses més boniques que ens ha dut, de moment ,  la reeixida moció de censura de Pedro Sánchez ha estat la propulsió supersònica de Ciutadans als afores de la centralitat política. Sí, potser és lleig basar les teves alegries en l’infortuni aliè, però què voleu, en aquests moments ens conformem amb poc.  Pel que veiem aquests dies, a la gent de Ciutadans  el nou ordre de les coses no li està provant gaire. El partit del no a tot (a la recuperació d’una llengua històricament trinxada, a la mateixa nació catalana, a qüestionar marcs polítics, a la convivència cordial amb qui pensa diferent) s’ha caracteritzat per basar el seu discurs en la histèria i la mala maror: la crispació, si no existeix, ja s’encarreguen ells de fer mans i mànigues perquè hi sigui o perquè sembli que hi és. Tot per donar contingut a una tesi. Ara, però, els seus eslògans de partit fresc i regenerador s’han estavellat amb una escena final de suport, fins el darrer alè, al Partit Popular i el seu

En portuguès hi ha una expressió,  desaplaudida , que no conec en cap més llengua. Es fa servir per manifestar decepció, retirada de confiança, rebuig, fins i tot, i desautorització cap a una persona de la qual s’esperava més. Pel que sembla, Inés Arrimadas comença a entrar en aquesta categoria. La dirigent de Ciutadans tenia un missatge únic i una obsessió: ser presidenta de la Generalitat per a apartar l’independentisme del govern i posar fi al procés republicà. Per tal que ho aconseguís, s’hi van abocar una quantitat de diners i d’esforços com no s’havien vist mai enlloc. Durant la campanya del 21 de desembre, Ciutadans va gaudir de tots els beneficis que pogués imaginar i voler. Però no varen ser suficients. L’independentisme va resistir, i de quina manera. I va aconseguint eixir del túnel on el volien ficar. Però mig any després, Ciutadans, segurament enganyat per la seua potència parlamentària aconseguida en una situació de gran excepcionalitat, ni se n’adona

Hola Inés, Constantment, des de fa anys i sense parar et sento repetir el mateix argument: la societat catalana està dividida pel "prusés". La veritat és que no t'ho negaré. El que mai dius es que en aquesta "divisió" tu i el teu partit sou minoria . Si, has llegit bé: sou minoria. Ja sé que teniu tots els mitjans de l'IBEX al vostre servei per ocultar-ho i que munteu els vostres numerets al Parlament perquè no es parli d'aquesta realitat. Però et posis com et posis, sou minoria . Tu pots seguir mentint, enganyant i fotent llenya al foc, però sou minoria . Mira: Segons enquesta publicada per El Español "el 81,1% dels catalans desaprova les càrregues policials de l'1-O". Tu, que vols condecorar els policies que ho van fer, formes part del 18,9% restant. Ets minoria . Segons enquesta del GESOP d'abril de 2018, el 64,5% dels espanyols creuen que s'ha de rebaixar la tensió mitjançant el diàleg. Només el

Catalunya és la tomba de les restes de l’imperi espanyol que, volent sobreviure, afirma ser un Estat democràtic de dret que manté relacions normals amb les democràcies del seu entorn europeu. No obstant això, és incapaç de comportar-se com a tal,  sinó com un grapat d’incompetents i malfactors . Les seves malifetes poden ser de llarg abast, com el saqueig de la guardiola de les pensions (aquesta sí que serà herència pel govern posterior), o directes o immediates, com el desastre de l’AP-6. Però en els dos casos, els factors són els mateixos: lladronici i ineptitud. Com sempre en aquests casos, en el moment del desastre, el ministre estava amb els toros, al futbol o a algun spa, fent l’únic que saben fer: res. I per descomptat, el resultat és el mateix. Aquí no dimiteix ningú, per ruïnosa i dolenta que sigui la seva gestió. Al contrari, com pitjor sigui aquesta, i més immoral, més s’ascendeix al responsable. Aquí està per provar-ho, el president M punt Rajoy, acusat

Hola Inés,hace días que siento la necesidad de escribirte esta carta, para compartir contigo y tu partido mi opinión acerca de todo lo que está pasando. Como cap de l’oposició, representas a varios miles de catalanes y por tanto, creo que debes escuchar atentamente diversas opiniones de los diferentes ciudadanos de Catalunya e intentar quedarte con algo de cada una de ellas. Normalmente te escucho decir que toda la culpa de lo que se está viviendo la tiene el senyor Puigdemont. Y es cierto que, en estos momentos, es él (como presidente de la Generalitat) quien está “conduciendo” el llamado procés hacia su objetivo final: la creación de una nueva República. Entiendo que, como cap de l’oposició, está entre tus obligaciones cargar contra Puigdemont, aunque me parece algo simplista (e irresponsable) no querer ver que, detrás de esa figura, hay todo un movimiento social que reclama esa nueva República y que ha ido incrementándose durante la última década, y Puigdemont ha sido puesto

Us imagineu un govern presidit per Inés Arrimadas, de vicepresident Miquel Iceta, de conseller de l’interior Xavier Albiol i de conseller d’economia el liquidador d’UDC, Ramon Espadaler?   Sinó voleu un govern com el descrit, el proper 21-D cal rebentar les urnes de vots independentistes a JuntsxCatalunya, a ERC i a la CUP. Guanyem el 21-D en escons i vots i d’aquesta manera deixem sense excuses a tots aquells que dubten ,   posem en valor la voluntat d’aquest poble que ja es major d’edat i que vol decidir fins on estem disposats arribar per aconseguir implementar la República Catalana proclamada el 27-D. Si guanyem ningú tindrà dret a gestionar l’autonomia, els partits guanyadors estaran obligats a defensar la República proclamada sense defallir, peti qui peti, practicarem la unilateralitat per guanyar-nos la bilateralitat d’estat a estat, en igualtat de condicions, de República Catalana a Monarquia Espanyola.   Hem acceptat participar i guanyar unes eleccions en camp cont

Hola Inés, hace días que siento la necesidad de escribirte esta carta, para compartir contigo y tu partido mi opinión acerca de todo lo que está pasando. Como cap de l’oposició, representas a varios miles de catalanes y por tanto, creo que debes escuchar atentamente diversas opiniones de los diferentes ciudadanos de Catalunya e intentar quedarte con algo de cada una de ellas.             Normalmente te escucho decir que toda la culpa de lo que se está viviendo la tiene el senyor Puigdemont. Y es cierto que, en estos momentos, es él (como presidente de la Generalitat) quien está “conduciendo” el llamado procés hacia su objetivo final: la creación de una nueva República.             Entiendo que, como cap de l’oposició, está entre tus obligaciones cargar contra Puigdemont, aunque me parece algo simplista (e irresponsable) no querer ver que, detrás de esa figura, hay todo un movimiento social que reclama esa nueva República y que ha ido incrementándose durante la última década, y Pui