Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Drets

Qui sigui revolucionari, que defensi la democràcia

Imagen
Vivim temps convulsos. Molt convulsos. Massa convulsos, m'atreviria a dir. I és que allò que havia esdevingut la Revolta dels Somriures ja no pot somriure. No pot fer-ho perquè la repressió brutal i la manca de garanties democràtiques han esdevingut una normalitat esfereïdora que eixorda la llibertat, els drets i la igualtat. I per què dic això? Doncs perquè encara que el catalanisme tingui la capacitat de continuar lluitant i defensant els drets bàsics amb dignitat, convé no normalitzar l'adversitat i no donar per fetes accions que no són dignes d'una societat moderna i democràtica del segle XXI.  Falta menys d'una setmana per les eleccions del 21D i per això, vull reflexionar sobre algunes qüestions que fan que l’ independentisme no es presenti lliure en aquestes eleccions: 1.     Ens enfrontem a unes eleccions que s'han convocat de manera totalment . Fins al 27 d'octubre l'única persona que podia convocar les eleccions era el president de l

En una democràcia avançada tant Lamela com Maza podrien ser jutjats per prevaricació

En una democràcia avançada tant Lamela com Maza podrien ser jutjats per prevaricació, segons sosté Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política, en el seu art icle “Estat de dret, eleccions, Brussel.les” 1. ESTAT DE DRET SOSCAVAT. Molts ciutadans europeus i americans assisteixen estupefactes aquests dies a uns comportaments de les institucions espanyoles que els llibres de text associen a estats no democràtics. Dreta reaccionària, monarquia autoritària, cultura política dictatorial... Els noms i adjectius referits a l’estat espanyol tendeixen a esgotar-se aquests dies en bona part dels mitjans de comunicació internacionals. I tot això es dona en el si d’una Unió Europea cansada, malalta, moralment decepcionant. En el front judicial, les actuacions de la fiscalia i de l’Audiència Nacional passaran als annals de les facultats universitàries com a exemples de comportaments que qualsevol estat de dret ha d’evitar. D’una banda, la “rebel·lió” no ha estat mai un delicte que s’hagi de