Quan la força els acompanya
Alguna cosa passa en un país, en un Estat, en una societat, quan la força n’és la protagonista. Amb violència o sense violència explícita, el recurs sistemàtic a la força protagonitza cada cop més l’actualitat d’una Espanya que ha escollit l’autoritarisme i l’amenaça per imposar-se als discrepants, sense servir-se gens del diàleg, la col·laboració i el consens els quals, segons asseguren els apòstols de la democràcia, són els mètodes que identifiquen les societats avançades. “A por ellos” és la consigna que fa furor entre els defensors de la Constitució i no són només paraules. Segur que hi haurà qui no creu —o qui s’estima més no creure— en l’amenaça de morts als carrers que el Govern de M. Rajoy hauria fet arribar a Carles Puigdemont per avortar la independència de Catalunya. Però el més probable és que sigui una veritat com un temple, i no només perquè Marta Rovira i el coronel Amadeo Martínez Inglés són més creïbles que Maria Dolores de Cospedal, la ministra que va amenaça