carrostia

  Les darreres dades del PIB (segon trimestre de 2018) diuen que Catalunya ha crescut un 3,1% mentre tot l’Estat ho ha fet en un 2,5%. Això vol dir que Catalunya ha crescut un 32% més que la resta de l’Estat (2,34%). Aquesta diferència poc o molt, fa 3 anys que es produeix, i de fet Catalunya fa més de 5 anys que creix a aquest ritme. Si ens centrem en la industria, la diferència és més important, ja que Catalunya gairebé dobla el creixement industrial de la resta de l’Estat, i només en agricultura i construcció creix més l’Estat que Catalunya. Cal dir que el pes de l’agricultura no arriba al 10% del PIB i que la construcció té molt a veure amb les inversions estatals, d’on ja sabem que Catalunya està clarament exclosa… Però el que està passant els darrers mesos és molt més sorprenent. Mentre que a l’Estat s’estan tancant grans empreses i anunciant EREs importants, a Catalunya no parem de rebre inversions internacionals i moltes d’elles son  multinacionals de primer nive

Hi ha qui diu que estem allà on estàvem fa uns mesos. No és veritat, hi ha un fet excepcional que va tenir lloc el 27 d’octubre i que sembla que tots plegats no tenim interès de recordar. De fet, és la data més importat per aquells que treballem de fa temps per la llibertat del nostre país.  Vam declarar la independència en forma de República . No l’hem feta efectiva, però les urnes l’han ratificat amb la major participació de la història.  Per donar-li valor al fet del 27 d’octubre, convé recordar que Montenegro va trigar 15 mesos entre la Declaració d’Independència i la Constitució com Estat, Eslovènia en va trigar 6, Letònia en va trigar 16 de mesos, però també hi ha casos com el de Kosovo que després d’una declaració el 1990, no va obtenir el reconeixement internacional suficient fins que al 2008 en va fer una altra que obtingué el reconeixement de 112 estats. Cada cas és diferent, però és obvi que per fer efectiva la República calia fer una declaració. S’ha fet,

Escric aquest article en clau de “perspectiva”, la tercera de les P’s que ens va demanar el President després de la DUI. Ho faig recordant tots els estudis i informes preparats pel Cercle Català de Negocis entre 2010 i 2014, i l’anàlisi de tot el que ha anat succeint aquests darrers anys.  A primers de 2012 el CCN va publicar dos informes, el Dmenys1 i el Dmés1, que es referien al que calia fer abans del dia D (DUI) i després del dia D. La primera bona noticia és que el dia D ja l’hem superat, i marca lafita més important del nostre procés, però ara cal acabar de fer efectiva la República. En concret en el nostre informe, marcàvem una sèrie de fites que calia assolir (després n’hem dit pantalles), independentment de com fos el full de ruta. La primera fita era un “acte de sobirania”, en el qual havia de quedar palès que el procés es posava en marxa. Per nosaltres aquell acte va ser el 11 de setembre de 2012, quan 1,5 milions de persones vam sortir al carrer a cridar independènci