És digne dependre d’Espanya?

Des de “la dignitat”, si Catalunya és una nació… l'única cosa “digna” és buscar la seva independència

“Ningú se’ns muntarà damunt si no dobleguem l’esquena”. (Luther King)

Continuen pensant els catalans en la seva dignitat?

Fa, 16 anys!, els principals mitjans a Catalunya van publicar un editorial conjunt.

S’esperava la sentència del Tribunal Constitucional sobre el segon estatut. Elaborat constitucionalment, però jutjat per un Tribunal constitucionalment qüestionat. Sense precedents en democràcia, un text era sotmès a una quarta cambra.

Fragment de l’editorial:

“Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tota Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació.

Hi ha un creixent cansament per haver de suportar la mirada irada dels qui continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya aconseguir una somiada i impossible uniformitat.

Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb major manxa demogràfica que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en comptes de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, abans de res, en la seva dignitat; convé que se sàpiga” (Editorial conjunt. 26/11/2009)

I després de la sentència?

Va seguir la “reacció” per DIGNITAT DEMOCRÀTICA de centenars de milers de votants a Catalunya.

Grans manifestacions que van sorprendre al món. Referèndum. Més de 2 milions de vots, sense comptar les urnes requisades!

L’Estat espanyol va reaccionar i reacciona, amb repressió policial, judicial, econòmica, política, idiomàtica.

El més democràtic que existeix: un referèndum, celebrat amb total pacifisme, va ser considerat rebel·lió, sedició, malversació.

Les justícies suïssa, belga, escocesa, alemanya i el Consell d’Europa ja es van pronunciar. “La violència és el recurs dels dirigents incompetents” (Asimov)

I avui…?

16 anys després segueixen els catalans pensant en la seva dignitat…?

Catalunya sense Estatut. Segons la Constitució, l’Estatut que s’apliqui a Catalunya ha d’estar referendat pel seu electorat.

S’ha referendat? No.

Catedràtic sevillà de Dret Constitucional, Pérez Royo: “Catalunya està fora de la Constitució espanyola”. Què és ara Catalunya…?

Ha canviat l’actitud de l’estat, de la societat espanyola sobre la identitat catalana: institucions, estructura econòmica? No.

Es fa alguna cosa perquè Catalunya vulgui, lliurement, satisfactòriament i voluntàriament! formar part d’Espanya? No.

S’ha modificat el sistema de finançament perquè tots els habitants de Catalunya gaudeixin de la riquesa que generen, mereixen? No

Es tracta, inverteix, compleix, executen inversions a Catalunya com es fa a Madrid? No.

Es respecta, reconeix, dins i fora d’Espanya, una llengua que parlen moltes més persones que alguns idiomes oficials a la Unió Europea? No.

Què és DIGNITAT…?

 Diferents definicions:

Activa: “Reconeixement de merèixer el que som. (Aristòtil)

“L’expectativa que cadascun té del que mereix” (Diccionaris)

Passiva: “L’expectativa del que s’espera dels altres per la seva funció, responsabilitat”

Avaluem la dignitat en la societat de Catalunya? Depenent d’Espanya, és digne…

Ø Que el nivell de vida dels seus habitants: sanitat, educació, serveis socials, treball, infraestructures…, no estigui en funció del molt que generen i depengui del que decideixin les autoritats espanyoles, presidents autonòmics…?

Ø Que totes les grans infraestructures, ports, aeroports, siguin de total dependència de l’estat espanyol, dels demostrats incompliments en la seva execució amb l’enorme i crònic perjudici per a tots…?

Ø Que la “condició de nacionalitat” que reconeix la Constitució sigui constantment atacada per a anul·lar-la, castellanitzar-la, per part dels estaments, grans mitjans, espanyols i que els qui s’autodeclaren “catalans” no facin tot el que està al seu abast per a defensar la seva història, identitat, valors, llengua…?

Ø Que el Constitucional eliminés articles, modifiqués uns altres, del segon estatut d’Autonomia que, exactament iguals!, figuren en estatuts espanyols…?

Ø Que existeixin tants militants, votants, polítics, autodenominats “catalans” que no defensen ni representen a Catalunya com a nació, a les seves gents, davant l’estat espanyol i sí que defensen i representen a l’estat espanyol, als espanyols, a Catalunya perjudicant als qui viuen en ella?

Ø Que existeixin tants electors que prioritzen ideologies, partidismes, identitats, fòbies, exclusions, per sobre del molt i bo que pot aportar a ells, a les seves famílies, activitats, la independència de Catalunya?

Ø Que existeixin tants votants, inicialment independentistes, que no fan tan molt com està al seu abast en favor de la seva pròpia dignitat democràtica, qualitat de vida, llibertat, identitat, per al millor futur de les seves famílies, negocis…?

Ø Que existeixi tant de col·laboracionisme en l’electorat de Catalunya…?

Què fer davant aquesta realitat?

“És difícil fer miserable a un home mentre senti que és digne”. Lincoln

En tant existeixin votants a Catalunya amb dignitat… es podrà lluitar, sempre pacífica i democràticament, contra la “dependència” que s’imposa i, més encara, materialitzar el merescut, “digne”, estat de benestar, llibertat, democràcia autèntica, identitat.

Fan tot el que està al seu abast, perquè tots, les seves famílies, activitats, optimitzin la dignitat que mereixen en democràcia, qualitat de vida, llibertat, progrés, identitat…?

Des de “la dignitat”, si Catalunya és una nació… l’única cosa “digna” és buscar la seva independència”

“Quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat de persona cap tirania podrà dominar-ho” (Gandhi)

Què predomina en la consciència individual i col·lectiva a Catalunya?

Com afecta la dignitat activa i passiva a tota la societat, persones, famílies, negocis, desenvolupament, qualitat de vida, democràcia, llibertat, identitat…

El més digne és dependre d’Espanya?

Des de la DIGNITAT, la COHERÈNCIA, votants “dignes” que actuen… o electors que no ho fan i són…?

 

Joan Manzano