Són democràtiques les eleccions?
Ja tenim el
compte enrere per a les eleccions catalanes, i una vegada més, ja
comencen a publicar-se les previsions de vot. I tornem a veure, com
ha passat sempre en la història de la nostra democràcia, que, encara que la major part del vot no
sigui independentista, molt probablement tornarà a formar-se un
tripartit en aquest sentit.
Hi ha qui es
consola dient que també podria formar-se un tripartit d’esquerres.
Però, ep! Ja
en vam tenir un, en temps de Maragall i Montilla, i tots tenim el
record de la manca de lleialtat que va demostrar ERC cap a aquest
tripartit.
Perquè
encara que digui que és d’esquerres, els seus interessos primordials
giren entorn del nacionalisme identitari i sobiranista.
Per tant, l’esquerra no va poder desenvolupar una
veritable política d’esquerres, i sempre es va veure esquitxada de
contradiccions i deslleialtats.
El resultat
més palmari va ser un Estatut que forçava la situació, però
posteriorment, al pas pel TC, ningú va agafar les regnes per
proposar un veritable canvi constitucional.
Ans al
contrari, Artur Mas va aprofitar-ho per fer una fugida cap endavant
per tapar la corrupció i les retallades que l’afectaven directament.
Artur Mas
sabia que arrossegaria els altres partits, tradicionalment més
sobiranistes que CDC, si ell es mostrava decidit. El fet és que des
que el procés es va iniciar, Catalunya s’ha deteriorat de forma
ostensible en molts aspectes, i els partits de govern es barallen i
no són capaços de generar alternatives mínimament constructives.
Durant molts anys hi ha hagut una part important dels
ciutadans de Catalunya que votaven a les generals i a les municipals,
però que no ho feien a les eleccions a la Generalitat.
S’han
donat tota mena d’explicacions per a aquest comportament. Jo
crec que una part és conseqüència del desànim.
Una
democràcia funciona si hi ha alternança en el poder entre els
partits que es presenten a les eleccions. A Catalunya no és així: amb
menys vots, la llei electoral dona sistemàticament més escons a
l’independentisme.
Segons
l’IDESCAT, del total de 7.727.029 habitants de Catalunya, viuen a
Barcelona 5.710.903; és a dir, el 73,9% de la població
catalana.
Però el seu
pes específic en el Parlament és del 62,9%. Tenint en compte que a Barcelona
es concentra més vot progressista i és la que té més influència dins
d’Espanya i al món, la infravaloració de Barcelona perjudica tots
els ciutadans de Catalunya.
Catalunya és l’única comunitat que no té una llei electoral
pròpia i fa servir l’espanyola.
Però la Llei electoral
espanyola és un poti-poti, ja que no és ni federal ni deixa de
ser-ho. Si estiguéssim en un país federal, hi hauria dues cambres de
representació. Una seria el Parlament, on estarien representats els
ciutadans (una persona, un vot, o gairebé) i una altra on estarien
representats els territoris (amb vot ponderat per territoris).
A Espanya
tenim un Parlament que no representa exactament els ciutadans, sinó
que protegeix les zones rurals enfront de les urbanes.
Això no
s’acaba traduint en polítiques de protecció a les zones rurals, sinó
en un conservadorisme més gran.
Per altra
part, el Senat torna a ser una variant de l’anterior. Com a afegitó,
la jurisdicció electoral és la província i no la comunitat autònoma.
Aquesta Llei, a Espanya, fa que la població espanyola sigui més
progressista que els seus governs, i que el Senat no exerceixi
competències de redistribució entre territoris, i de coordinació
i cogovernança.
Traslladada
a Catalunya, la Llei electoral és un desastre, ja que l’alternança
política és inversenblant.
Si a això hi
afegim l’apropiació descarada que ha fet l’independentisme de les
institucions catalanes, després de tants anys en el poder, fa que a
molts ciutadans els faci l’efecte que no vivim en una
democràcia.
Això no té
solució des de Catalunya, ja que no hi haurà mai un Parlament català
que pugui votar-ho.
Només es pot
fer des del Parlament espanyol, canviant una llei electoral que
diferenciï clarament les dues cambres, tant pel que fa a
representació ciutadana, com pel que fa a la
representació territorial, que hauria de ser la comunitat autònoma.
Només que la Llei eliminés la província com a jurisdicció
electoral, les esquerres federals ja podríem guanyar les eleccions a
Catalunya.
Mireia
Esteva
Comentarios
Publicar un comentario