Donald Trump ataca Europa

 Donald Trump és un perill per a la humanitat. Que una persona capriciosa, megalòmana i inestable estigui al capdavant de la primera potència mundial –bé, cada cop menys–és un risc que hem de conjurar. L’únic consol que ens queda és que, afortunadament, cada dia que passa és un menys que li queda per acabar el seu segon mandat a la Casa Blanca.

Després d’intentar quedar-se amb Groenlàndia, annexar-se el Canadà i requisar el canal de Panamà; permetre el genocidi de Gaza, promoure un pacte estratègic amb Rússia, vendre Ucraïna amb l’excusa de la pau, amenaçar amb la invasió de Veneçuela, apadrinar Javier Milei i desfermar la “guerra dels aranzels” amb la Xina i mig món, ara s’ha obsedit amb un altre dels seus papus particulars: la Unió Europea.

A través de l’últim informe d’Estratègia Seguretat Nacional dels Estats Units, que sintetitza la seva visió de la política exterior per restaurar l’hegemonia mundial nord-americana, Donald Trump ataca directament el model d’Estat de benestar del Vell Continent, que necessita l’emigració per mantenir viva la seva piràmide demogràfica.

Segons aquest informe, si les tendències migratòries actuals continuen, “el continent serà irreconeixible d’aquí a 20 anys o menys” i assistirem a la “desaparició de la civilització” europea.

S’ha de ser curt de gambals per no reconèixer quina és la història dels Estats Units, basada en l’extermini de les poblacions indígenes originàries i la seva substitució per una allau migratòria procedent d’Europa i, posteriorment, per l’alliberament dels esclaus africans que treballaven a les plantacions.

Amb aquesta carta de presentació, resulta inaudit que el president Donald Trump pretengui imposar els Estats Units com a “model de civilització” que els europeus hem de copiar.

En canvi, la Unió Europea està basada sobre els principis de la pau entre antics enemics i el progrés social per a tothom, com a millor antídot per evitar nous esclats de violència: aquestes són les lliçons que ens van deixar les catastròfiques guerres mundials que van devastar el Vell Continent durant el segle XX i que hem intentat superar, amb èxit, en els últims 80 anys.

Per Donald Trump, els grans problemes de la Unió Europea són també “la censura de la llibertat d’expressió i la supressió de l’oposició política; la caiguda de les taxes de natalitat, i la pèrdua d’identitats nacionals”.

Són, fil per randa, els arguments de la nostra extrema dreta, que coneixem tan bé.

De quina “llibertat d’expressió” parla Donald Trump?

Dels mitjans de comunicació nord-americans, cada cop més controlats financerament pels seus amics multimilionaris, com passa amb The Washington Post, The Wall Street Journal, les cadenes CBS i Fox News o les xarxes més utilitzades (Facebook, Instagram, WhatsApp) i que ara volen fer-se amb la propietat de Netflix?

De les demandes judicials amb petició d’indemnitzacions estratosfèriques que el president dels Estats Units presenta contra els diaris i TV que gosen difondre informacions que no li plauen?

Al tracte desconsiderat que té amb els periodistes que li formulen preguntes que li resulten incòmodes? A la xarxa social X, propietat del seu amic milmilionari Elon Musk, gran motor d’expansió, a través dels perversos algoritmes, de les fake news i de les idees feixistes? A les pressions directes a mitjans de comunicació perquè acomiadin els periodistes o comentaristes que li canten les quaranta?

Des que va tornar a la Casa Blanca, es calcula que la fortuna de Donald Trump s’ha incrementat en 3.000 milions de dòlars, passant de 4.300 milions de dòlars a 7.300 milions. El president nord-americà no té cap escrúpol a l’hora de barrejar l’exercici públic del seu càrrec amb els seus negocis i interessos personals i supedita moltes les seves decisions al profit que puguin treure’n ell, la seva família i els seus amics.

En qualsevol país democràtic europeu, un comportament amoral del seu president com el que té Donald Trump seria motiu d’un colossal escàndol públic que forçaria la seva fulminant destitució, primer als carrers i després a les urnes.

A la Xina, ja l’haurien jutjat i afusellat per corrupció. Però el règim de terror intern que Donald Trump ha implantat als Estats Units fa que la crítica, l’oposició i la dissidència siguin cada cop més difícils, abocant el país a la confrontació civil, com ja s’està veient en moltes ciutats nord-americanes.

“Volem que Europa continuï sent europea, que recuperi la confiança en si mateixa com a civilització i que abandoni el seu fallit enfocament en l’asfíxia regulatòria”, afirma el document. I conclou: l’objectiu dels Estats Units “hauria de ser ajudar Europa a corregir la seva trajectòria actual”.

Donald Trump dona suport, sense manies, als partits i líders d’extrema dreta que promouen la divisió i la implosió de les institucions comunitàries europees.

Això forma part de la seva estratègia de dominar fàcilment el Vell Continent a través d’enderrocar l’edifici de la Unió Europea (UE) i convertir les petites nacions que en formem part en colònies econòmiques i polítiques al servei dels seus deliris imperials.

Però Donald Trump s’equivoca. Els europeus tenim memòria, sabem d’on venim i també tenim clar cap a on volem anar. Rebutgem la guerra, condemnem l’agressió de Rússia contra Ucraïna o d’Israel contra el poble palestí i ajudem a les víctimes; volem més fraternitat i col·laboració entre els 27 estats membres de la UE, no només econòmica, sinó també política; volem més Estat de benestar per incorporar els emigrants treballadors perquè prosperin; volem ampliar el nostre àmbit geopolític i geoeconòmic, amb l’adhesió negociada de nous països que es volen afegir al projecte europeu, començant per Ucraïna; volem refermar el nostre model de civilització, que promou la pau, la lluita contra les desigualtats socials, la defensa dels serveis públics (educació, sanitat, pensions…) i volem el diàleg harmoniós amb tots els pobles del planeta per ajudar a construir una humanitat de 8.000 milions de persones que visquem amb dignitat, sense violència, sense angoixes materials i sense injustícies.

Treballem i treballarem fins a l’últim alè per aconseguir-ho. Després de llegir l’Estratègia de Seguretat Nacional dels Estats Units, una conclusió: en tot cas, ha de ser la Unió Europea qui ajudi els nord-americans a combatre i derrotar la deriva feixista i bel·licosa de Donald Trump.

Els últims resultats electorals locals, amb les històriques victòries dels demòcrates Zohran Mamdani a Nova York i Eileen Higgins a Miami, ens assenyalen que la resistència interna contra aquest dèspota egòlatra és viva i és ferma.

 

Jaume Reixach