El 17-A, tots a Lledoners


Uns dies abans de la darrera final de la copa del Rei ja vaig defensar que, al meu parer, el que havien de fer els aficionats del Barça que l’anaven a veure al Wanda Metropolitano era rebre el monarca d’esquenes i en absolut silenci .
I ara penso que cal fer el mateix.
El rei serà a Barcelona el proper divendres en el trist aniversari dels atemptats del 17-A, i el que, al meu parer, ha de fer la ciutadania és expressar el seu més absolut rebuig al cap d’un estat que no ha fet pas tot el possible per investigar tots els punts foscos d’aquests atacs i que forma part d’una família que té negocis amb els països àrabs que acaben finançant accions com les de Barcelona.
I, a més, sí, Catalunya viu una situació d’excepcionalitat política i no toca pas fer la gara-gara al monarca que el 3 d’octubre va cridar tots els estaments de l’Estat a esclafar els catalans fos com fos.
Si es pensava que el seu discurs defensant la violència policial de l’1-0 no tindria conseqüències, que s’ho hagués pensat bé.
L’acte de record de Barcelona, a més, tindrà una altra anomalia.
Dues de les persones que es van convertir en herois en aquells dies, el major Josep Lluís Trapero i el conseller d’Interior, Joaquim Forn, no hi podran assistir perquè estan acusats, i el conseller empresonat, per uns actes de violència que mai es van produir.
Davant d’això, doncs, el que toca, com defensen les entitats cíviques, és muntar un gran acte davant de la presó de Lledoners i homenatjar el govern que va entomar el tràgic succés, representat per Forn.
I, amb tots els seus errors, reforçar el paper dels Mossos com a policia del país davant del que, temo, serà una mala setmana per a ells tot i haver eliminat, fa un any, un escamot terrorista en quatre dies.
Això no treu que una representació del govern sigui a l’acte del matí a Barcelona i que rendeixi honors a les víctimes i als serveis d’emergència.
En tot cas, el que no toca pas i seria complicat d’explicar a escala internacional és que, en la commemoració d’un atemptat, la rebuda al rei es convertís en una esbroncada.
Que vingui a Barcelona, que faci el que hagi de fer de cara als seus –ell ja sap que Catalunya la té perduda– i nosaltres, a la nostra, amb el nostre homenatge.
Joan Rueda

Comentarios

Entradas populares de este blog

Reflexiones de Mario Benedetti.( Sabios consejos de un hombre sabio) Si estás cerca (arriba o abajo) de los 60, tómate unos 10 minutos y léelo

El yugo y las flechas de la derecha

La lengua catalana