Contra els llaços grocs (*)

Fa riure, de tan estúpida, estèril i infantil que és, aquesta cursa en què han entrat Ciudadanos i el PP contra els llaços grocs i les estelades que decoren aquest país en què vivim.

Aquests dies de calor enganxosa i insuportable (que no és ni tan enganxosa ni tan insuportable si estàs de vacances i pots anar amunt i avall) he vist estelades i llaços grocs en llocs inversemblants.

No només a places i carrers.

N’he vist de pintats a l’asfalt de la carretera (i no pas precisament petits), enmig de les rotondes, dalt dels fanals, a parets d’edificis abandonats, als ponts de l’autopista, en campanars, bústies, papereres i, és clar, a les samarretes i jerseis d’un munt de gent.

M’atreviria a dir que no pots anar enlloc sense veure’n.

Al PP i a Cs, però, els molesten.

I en aquesta cursa infantil en què han entrat ara es barallen per veure qui fa més perquè treguin els llaços.

La nova portaveu del PP al Congrés, Dolors Montserrat, va anunciar ahir que al setembre presentaran “una bateria de propostes molt potent” per obligar a retirar llaços i estelades dels llocs públics.

No podia ser, és clar, que a Ciudadanos fossin més bel·ligerants que ells contra els llaços grocs després que, la setmana passada, Albert Rivera anunciés una campanya “per netejar els carrers, platges i places de Catalunya de creus i llaços grocs”.

Els fan mal d’ulls.

Rivera i Montserrat saben que no hi tenen res a fer, que la voluntat popular (de popular, no de PP) els avança per tots costats; i que la seva cursa per treure llaços grocs i estelades (infantil, estèril i infructuosa, ja els ho he dit abans) està condemnada al fracàs.

Per això la pregunta no és pas si ho aconseguiran o no. La pregunta és: i sabent que és una cursa estèril, per què la fan?

Doncs perquè els és igual el resultat.

Quan Rivera diu que, si cal, Ciudadanos retirarà les estelades i els llaços grocs “unint-se als voluntaris que ja ho estan fent”, sap perfectament el que fa.

I quan Montserrat se suma a la campanya antillaços grocs, també.

De Xavier García ja ni els en parlo.

Saben què fan?

En són conscients?

Estan atiant, de veritat, la creació de brigades antillaços grocs?

Són uns irresponsables. Uns inconscients. I em pregunto si el que passa és que per un grapat de vots estan disposats a tot perquè finalment, sí, hi hagi un conflicte.

Xevi Xirgo

(*) La primera referència coneguda a l'ús de escarapel·les grogues a Catalunya es remunta a 1704, quan el virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar va prohibir el seu ús partidista durant la Guerra de Successió, per evitar la publicitat del bàndol que les feia servir "creant discòrdies entre les famílies ".

Durant el procés sobiranista de Catalunya de 2012-2018, el color del llaç es va copiar per reivindicar el dret d'autodeterminació de Catalunya. D'aquesta manera, els senadors de Convergència i Unió van lluir llaços grocs a l'octubre de 2014.

El llaç groc s'utilitza internacionalment com a mostra de suport a les afectades per l'endometriosi i als seus familiars. És el símbol del Dia Mundial contra la Endometriosi