Carta d’un turista alemany a Inés Arrimadas sobre el seu discurs de “fractura social” a Catalunya

Benvolguda senyora Inés Arrimadas, sóc estranger i acabo de fer vacances a Catalunya, tal com he fet moltes vegades durant els últims anys.

Pel que he entès, vostè està molt preocupada per la ‘fractura social’ que pateix la societat catalana.

Almenys vostè en parla constantment al parlament i als diaris, i per això sembla ser un tema molt important i preocupant.

Jo encara no sé ben bé què vol dir amb aquesta expressió.

Durant la meva estada jo no he notat res d’especial a l’hora de tractar amb els catalans.

La gent ha estat amable com sempre, rebent-nos amb la mateixa hospitalitat enorme i escalf com sempre.

Encara que la situació política sigui difícil, entre ells el tracte ha estat com sempre i no semblava pas diferent.

El que sí que he notat i no m’havia passat mai(!) a Catalunya:

Hi havia gent que per la pura existència d’un llaç groc semblava que se sentia tan provocada i amenaçada que havien de cridar ‘Viva España’ i ‘Viva Franco!’

Era gent jove, semblava gent normal i corrent, cosa que trobava força inquietant.

És això, la ‘fractura social’?

Finalment i sobretot a causa de la por dels nostre fills vam treure els llaços de la barana.

Tot i això vam tornar a sentir crits de ‘Viva Franco!’.

És difícil d’entendre perquè per un retall de teixit groc uns individus es converteixen en homes colèrics i tremolen de ràbia.

La resurrecció i normalització del franquisme?

Suposo que és això el que li preocupa molt quan parla de la ‘fractura social’, oi?

És preocupant que hi hagi feixistes, disfressats de gent normal, que a cada moment i per raons nul.les es poden convertir en hooligans agressius, oi?

Gent que glorifica el feixisme n’hi ha a tot arreu.

Però hi ha una cosa amoïnant:

El que m’estranya molt era que els feixistes actuaven sense que ningú, ni la policia ni altra gent no els parés els peus.

Ningú els deia res fora d’uns catalans valents que donaven la cara.

Gent lloant el feixisme n’hi ha també a casa meva.

Nosaltres no els qualifiquem de ‘fractura social’, se’n diuen ‘Neo-Nazis’.

Per sort, són molt mal vistos i els tractem amb tolerància zero , perquè ens vam equivocar una vegada amb aquesta gent, amb unes conseqüències monstruoses.

Molt sovint són gent jove que enalteix la part fosca de la història.

Però el feixisme, encara que tingui una cara jove i maca, continua fent pudor de resclosit i rància que cap demòcrata no pot resistir.

Els que són capaços de notar aquesta pudor s’han de revoltar contra ella.

És l’única manera de ‘curar’ aquest nacionalisme violent, excloent i perjudicial: l’hem de combatre sempre amb tota la força de tota la societat.

Sense un ‘tractament’ rigorós aquest nacionalisme agressiu que fa perillar tota la UE va a més i quedarà fora de control.

La dimensió d’odi contra tot el que es pugui vincular amb Catalunya encara que siguis estranger i portis només un llaç groc o parlis català supera la meva capacitat d’imaginació.

És el nacionalisme primitiu i destructiu del que sempre ens han avisat i que mai més guanyarà!