carrostia

  Ja fa més de trenta anys, Sarajevo vivia un terrible setge on la població civil era massacrada de forma cruel per franctiradors que disparaven des dels pujols que l’envolten. Molts caps de setmana es barrejaven entre les milícies dirigides pel criminal de guerra Radovan Karadzic alguns tiradors vestits de forma estranya i equipats amb armes que no tenien res a veure amb l’equipament militar. De seguida es van escampar rumors que parlaven d’un macabre turisme de safari per a gent benestant i avorrida que buscava emocions fortes com, per exemple, la pujada d’adrenalina que dona assassinar un innocent. Era un rumor massa salvatge per a ser cregut, però que va resultar ser cert. Caçadors d’arreu d’Europa i dels Estats Units es trobaven els divendres a l’aeroport de Trieste per agafar un vol de la companyia Aviogenex fins a Belgrad. Allà els esperava un autocar que els conduïa fins a Pale, a només 18 quilòmetres de Sarajevo, des d’on iniciaven la seva aventura. Milicians serbo...

  La condescendència s'ha convertit en doctrina: quan renuncies a anomenar el problema, el problema mana en la teva agenda. A Espanya, estem immersos en una espiral de bonisme que frega l'incomprensible. Davant de delictes comesos per immigrants procedents de contextos culturals radicalment oposats als nostres, optem per una condescendència que mina la nostra seguretat i valors. La nostra legislació, ancorada en principis cristians i occidentals, no està preparada per afrontar noves realitats criminològiques derivades d'una immigració massiva amb origen en contextos culturals que no tenen res a veure amb nosaltres. Parlem de terrorisme gihadista, agressions sexuals col·lectives i tràfic de persones, fenòmens que importem juntament amb perfils psicopàtics forjats en societats on el fonamentalisme religiós impregna tots els estrats socials. No es tracta d'estigmatitzar, sinó de reconèixer realitats que són totalment palpables. La nostra frontera sud és una bretxa ...

  No paguen, però són joves, i es deu esperar que algun dia pagaran Per explicar el podi de plataformes que ja ha aconseguit el 3Cat, els gestors de la Corpo han deixat ben clar com al continuat lideratge de tants anys de TV3 l’acompanyava una constant caiguda i envelliment de l’audiència. Així és que era un model d’èxit però no tant. I encara menys si tenim en compte que l’altre vaixell capità, CatRàdio, va caure fa setze anys al segon lloc. Segon de dos. Es veu que era per això que era necessari el 3Cat, per recuperar terreny perdut i jovent. Lideraven, però cada dia n’arrossegaven menys i cada dia eren més vells. En canvi, ara sí que poden lluir que en menys de dos anys el 3Cat ja és la tercera plataforma de televisió a la carta més vista a Catalunya. Se situa darrere Prime Video i Netflix, però davant Disney+ i Movistar+. Poca conya! I a més a més són joves! No paguen, però són joves, i es deu esperar que algun dia pagaran. No els passarà com als diaris gratuïts. Ho r...

  " Solo ganamos todos si conseguimos que todas las economías mundiales reduzcan las externalidades negativas – hay un solo planeta, el mismo para todos " No es ningún secreto que Europa tiene el objetivo estratégico de liderar el esfuerzo global hacia la descarbonización. Bajo este paraguas se sitúan decenas de iniciativas concretas, desde la prohibición de vender coches de combustión de aquí poco más de una década hasta el mercado de pago por emisiones de CO ₂ industriales, pasando por las duras regulaciones de eficiencia energética a nuevas promociones urbanísticas o a los productos que se vienen al continente, particularmente de electrónica. Este liderazgo ya muestra frutos a nuestro presente: la mayoría de industrias europeas tienen mejores cifras de circularidad, eficiencia y emisiones que los competidores otras geografías, mientras que la penetración del vehículo eléctrico a muchos países de Europa se encuentra entre las más elevadas del mundo, así como el grado...

  " He après a conviure amb l’arbitrarietat que l'administració em pugui amonestar per incomplir alguna de les infinites normes a què estic subjecte com a ciutadà, però sobretot com a empresari " El cap de setmana passat, passejant per davant de botigues decorades amb cartells de descomptes pel Black Friday, em vaig fixar en una qüestió: totes les ferreteries, supermercats, botigues de bricolatge, botigues d’electrònica i tecnologia i basars tenen un gran reclam promocional al costat de la porta. Em refereixo a les llums d’emergència V16, l’artefacte que la DGT s’ha inventat – no hi ha cap altre país europeu que faci servir res similar – i que serà obligatori portar al cotxe a partir del pròxim 1 de gener. Ja tenim el més que probable candidat a “ regal de l’any ” d’aquest Nadal. Mentre pensava en la tristor de regalar un llum d’emergència per guardar a la guantera del cotxe, se’m va acudir que l’element clau en tota aquesta estrambòtica moda és la paraula “ obligat...

  Elegir el nombre de tu negocio no es solo una cuestión de imagen : una reciente sentencia del Supremo recuerda que un nombre comercial puede ser anulado incluso estando registrado si se parece demasiado a otro. Antes de invertir en marca, web o rotulación, es clave asegurarse de que el nombre elegido no pone en riesgo su proyecto. Podemos ayudarte a comprobarlo a tiempo. Elegir el nombre de un negocio suele vivirse como una decisión ilusionante: marca el inicio de una etapa, define una identidad y, con frecuencia, se convierte en la carta de presentación ante proveedores, clientes y el propio mercado. Sin embargo, lo que muchas empresas desconocen es que un nombre comercial puede ser declarado nulo incluso después de estar inscrito, si genera riesgo de confusión con una marca anterior. No hablamos ya de plagio, sino de algo mucho más sutil: lo que el consumidor percibe. La reciente sentencia del Tribunal Supremo 1506/2025 vuelve a recordarnos una idea que suele pasar desapercibid...

  La política d'Aliança Catalana utilitza estampats florals i un estil que recorda la moda de poble, tot i que rebutja invertir en la seva imatge pública Després d’enumerar-me les nombroses raons (llistat de queixes com a dona, autònoma, mare, catalana, ciutadana, usuària de la sanitat i l’educació pública...) per oferir-li la seva confiança, sempre li proposo que abans analitzi bé l’estètica de la líder d’Aliança Catalana. "Ah, bé, té una imatge pèssima... Digues-li que jo li tallo els cabells de franc", em respon. No obstant això, quan algun dels seus seguidors l’ha animada a millorar l’aparença pública, Orriols respon que no invertirà diners en aquest assumpte. Aquesta reticència tan habitual entre la majoria de polítics no impedeix que transmetin un missatge amb el seu aspecte. Algunes vegades la manifestació indumentària és clara –com quan es va presentar a votar amb una samarreta amb el lema Revolta pagesa–, però altres vegades és més subtil...   La Inés Arrimad...