carrostia

  Diciembre es el mes del comercio por excelencia. Es un mes que se recibe con ilusión. Las luces están encendidas, los escaparates a punto, las calles llenas, hay campañas institucionales, Black Friday, Feria de Navidad, el Tió… Todo parece acompañar. Pero cuando pasa la ola, ¿qué es lo que queda? Porque la realidad es que muchas tiendas históricas siguen cerrando. Y si no ponemos el foco más allá del impulso puntual, si no pensamos en el largo plazo, si no damos herramientas reales para profesionalizar, el comercio local seguirá cayendo poco a poco, en silencio. El paso de comerciante a retailer es un cambio de mentalidad. Es pasar de vivir el día a día a construir un proyecto empresarial. Es dejar de apagar fuegos para pensar en márgenes, marca, experiencia, comunidad. Y para eso no basta con pasión: también hacen falta recursos, formación, apoyo estratégico y medidas que acompañen este salto tan difícil. Porque, a día de hoy, las ayudas reales para crear comercio longevo ...

  “Només quatre de cada deu homes joves a Catalunya veuen preferible la democràcia com a sistema” (Ara) “Quatre de cada deu joves no veurien malament una dictadura a Catalunya” (Nació Digital) Aquests son alguns dels titulars llegits arran de la publicació del darrer sondeig de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials. Un estudi que posa números i encaixa com un guant en la percepció del clima polític que hom pot olorar al carrer. Concorda també amb diversos estudis europeus recents que mostren una tendència consistent a la baixa en els nivells d’adhesió dels joves —especialment homes— als valors democràtics i liberals. Els percentatges de suport a la democràcia com a millor sistema possible s’han reduït significativament, i creix la disposició a acceptar “ formes de govern més dures ” si aquestes ofereixen resultats tangibles. No es tracta d’un fenomen català ni d’una crisi conjuntural de fe institucional provocada per la post pandèmia, sinó del símptoma d’un canvi de...

  La movilidad urbana está evolucionando rápidamente con la incorporación de patinetes y bicicletas eléctricas como medios de transporte cotidianos. Dado el aumento y normalización de su uso, ha surgido la obligatoriedad de un seguro de responsabilidad civil que garantice el riesgo creado por el uso y circulación de dichos vehículos. En este contexto, se aprobó la Ley 5/2025, de 24 de julio, que introduce nuevas obligaciones en materia de seguro de responsabilidad civil para los Vehículos de Movilidad Personal (VMP). Esta nueva normativa, que desarrolla la Directiva (UE) 2021/2118, extiende la obligatoriedad del seguro de responsabilidad civil a los vehículos personales ligeros (VPL), con el fin de garantizar la cobertura de los daños que puedan causarse a terceros durante su uso o circulación. Por todo ello, hemos realizado un análisis de esta nueva normativa y aclara todo el marco legal, destacando qué obligaciones exactamente conlleva, así como las posibles sanciones por su incu...

  Donald Trump és un perill per a la humanitat. Que una persona capriciosa, megalòmana i inestable estigui al capdavant de la primera potència mundial –bé, cada cop menys–és un risc que hem de conjurar. L’únic consol que ens queda és que, afortunadament, cada dia que passa és un menys que li queda per acabar el seu segon mandat a la Casa Blanca. Després d’intentar quedar-se amb Groenlàndia, annexar-se el Canadà i requisar el canal de Panamà; permetre el genocidi de Gaza, promoure un pacte estratègic amb Rússia, vendre Ucraïna amb l’excusa de la pau, amenaçar amb la invasió de Veneçuela, apadrinar Javier Milei i desfermar la “ guerra dels aranzels ” amb la Xina i mig món, ara s’ha obsedit amb un altre dels seus papus particulars: la Unió Europea. A través de l’últim informe d’Estratègia Seguretat Nacional dels Estats Units, que sintetitza la seva visió de la política exterior per restaurar l’hegemonia mundial nord-americana, Donald Trump ataca directament el model d’Estat de ben...

« L’auge de l’extrema dreta, enmig d’una creixent onada d’exclusió i malestar, reclama una reacció per evitar que la democràcia mori en la intempèrie » Fa dues setmanes, Càritas presentava el seu Informe Foessa, un estudi reconegut pel seu rigor i que fa un seguiment de l’exclusió social a l’estat espanyol. Es tracta d’un estudi territorialitzat que mostrava un panorama preocupant a Catalunya, on hi ha 1.400.000 persones en situació d’exclusió. Dia a dia, les principals antenes de la realitat social adverteixen d’una creixent bossa de marginalitat. El reflex més dramàtic d’aquest quadre és, sens dubte, el de les persones sense llar. Aquest dimecres, s’ha fet públic el recompte de la Fundació Arrels, que assenyala que prop de 2.000 persones dormen al carrer a Barcelona. És la xifra més alta detectada fins ara. L’edifici social construït a Europa després de la Segona Guerra Mundial presenta esquerdes evidents. En el cas de l’estat espanyol, les bones xifres de la macroeconomia (del creix...

  En definitiva, cal destriar el gra (afortunadament abundós) de la palla, minoritària però amb capacitat de generar anticossos social i polítics que poden ser devastadors El Globalisme és la ideologia de diversos grups que promouen la lliure circulació de capitals, mercaderies, cultures i persones. Ho fan per interessos diversos, de vegades coincidents, de vegades contraposats. D’una banda, els grans inversors i empresaris, que sovint remenen quantitats astronòmiques de capital, malden per la globalització. Uns, busquen incrementar les plusvàlues aprofitant-se de sous més baixos, menys drets sindicals, menys impostos, una inferior regulació pel que fa a tota mena de condicions (ambientals, de seguretat etc) o una corrupció institucional que afavoreixi concessions i permisos. A Occident els empresaris i els inversors han de sotmetre’s a un seguit de normes fiscals, monetàries, comptables, laborals, mediambientals i urbanístiques que, en conjunt, els obliguen a superar una aut...

  A veces se intenta normalizar una situación o tendencia determinada a base de repetir insistentemente una misma información, en este caso, sobre lo que votan los jóvenes. Es cierto que puede haber una minoría que se incline por la extrema derecha, pero afortunadamente la mayoría conoce -porque se les ha explicado y porque la memoria colectiva todavía está viva- qué significa vivir bajo una dictadura. Y saben que el fascismo nunca más puede ser una opción. Vivir bajo una dictadura es vivir sometido al miedo, a la represión y a la negación sistemática de los derechos humanos. Es vivir sin libertad de expresión, sin capacidad de decidir, con la censura como norma y con la violencia como herramienta de control. Es vivir en un régimen que encarcela, tortura y asesina para mantenerse en el poder, que convierte a los ciudadanos en súbditos y que condena a generaciones enteras a la sumisión y al silencio. Esta experiencia terrible y sanguinaria que vivimos durante el franquismo no ...