La impunitat de la toga

Que l’Estat espanyol té un problema amb la judicatura és ja una obvietat.

De fet, que l’espanyol és un sistema judicial polititzat, saturat i ineficient no ho sosté un servidor sinó magistrats i magistrades que han protagonitzat una sorprenent vaga de togues.

Per enumerar només alguns dels casos que han causat estupefacció, no ja entre la ciutadania sinó entre els mateixos jutges i juristes, esmentaré l’acusació de rebel·lió contra els dirigents republicans catalans (Tribunal Suprem), l’exoneració de violació dels membres de La Manada i la posterior posada en llibertat (Audiencia de Navarra) i l’arxivament de la causa contra Florentino Pérez pel cas Castor (Audiencia Nacional).

Tres inquietants decisions judicials fonamentades en la defensa política de la sacrosanta unitat d’Espanya en el cas català, d’una visió patriarcal i masclista de la societat en el cas navarrès i de la preservació dels interessos oligàrquics en el dels terratrèmols gasístics.

Si hi afegim la parcialitat monàrquica de l’actuació de la fiscalia en defensa de la infanta Cristina en el cas Nóos, ja tenim tots els tòtems de l’statu quo.

Avui podrem veure a TV3 el documental 20-S, que se suma a la multitud de proves que neguen la rebel·lió i la sedició en el cas dels presos polítics catalans.

I en el de La Manada, és la mateixa ministra de Justícia, Dolores Delgado, la que assegura que els jutges necessiten formació en temes d’agressions sexuals perquè apliquen una visió masclista del Codi Penal.

Per tant, no és un problema de lleis sinó d’impunitat en la mala praxi i conducta dels jutges, ja que a aquells que realitzen tals despropòsits no els passa absolutament res a causa de la politització del Consell General del Poder Judicial.

Bé, no els passa res si no s’és independentista (Santi Vidal), es posa banquers corruptes a la presó (Elpidio José Silva) o s’investiga els crims del franquisme (Baltasar Garzón).

Tots tres fulminantment inhabilitats.

I no oblidem que un estat de dret no és aquell que es regeix pel que dicten els jutges sinó el que té capacitat per garantir una justícia equitativa i imparcial.

Ferran Espada