Colau, tenim un problema

Que vagi per endavant que en els darrers tres anys m’he discutit tant com ha calgut amb tots aquells individus i col·lectius que abans fins i tot que prenguéssiu possessió com a batllessa de la ciutat ja us criticaven i us deien el nom del porc, que no us varen ni tan sols donar l’oportunitat de valorar la vostra tasca sense apriorismes ideològics.

Durant aquest temps, doncs, sempre he defensat que calia deixar-vos governar i avaluar el vostre govern segons els resultats obtinguts a la fi de la legislatura. 

Que consti també que sempre he rebutjat reiteradament els discursos paranoics i tremendistes d’aquells que deien que, arran de la vostra gestió, Barcelona s’havia convertit en una ciutat més insegura que mai.

En aquest sentit, òbviament no he tolerat tampoc mai que s’utilitzin barroerament els atemptats de l’agost passat a Barcelona per criticar la vostra política de seguretat ciutadana. 

També m’he oposat a tots aquells que us han criticat per ésser suposadament massa permissiva amb el turisme.

De fet, sobre aquest afer del turisme, la meva opinió és que, almenys al començament de la vostra legislatura, no es va ésser prou hàbil per fer entendre que el problema no és pas el turisme en si ni la quantitat de turistes que rebi Barcelona cada any, sinó si aconseguim o no que els beneficis d’aquesta legítima activitat econòmica puguin revertir en el conjunt de la ciutadania barcelonina –i dels rodals, que també en pateixen les conseqüències negatives, i bé prou que s’hauria de tenir en compte i repartir-ne part dels beneficis–.

És a dir: que visitar Barcelona impliqui haver de pagar més impostos que permetin fer més polítiques públiques per als aborígens laietans. 

Així mateix, abans d’arribar al punt culminant de la meva humil epístola, voldria també subratllar que em considero un ciutadà prou jove, progressista, tolerant i modern.

No és pas que els ancians, conservadors, intolerants i antics no tinguin tot el dret del món d’escriure lletres als batlles i batllesses del país, però sí que penso que és important de remarcar el meu caràcter personal i intransferible, atès que crec sincerament que, si jo veig la situació actual barcelonina tal com us descriuré en les properes línies, no voldria pas imaginar com la deuen veure aquells que es troben als meus antípodes. 

Així doncs, batllessa Colau, la demanda que us voldria fer és senzilla: us agrada aquest centre de Barcelona dels darrers anys ple d’individus, sovint acompanyats d’una espècie canina, així com de motxilles de certa dimensió, que dormen dia sí –més de dia que de nit, tot sigui dit de passada...–, dia també, per les cantonades de la ciutat comtal?

No, no em refereixo a aquells qui malauradament es veuen obligats a dormir al carrer per raons econòmiques.

Siguem clars, batllessa: de debò que el problema de la gent de qui parlem és que pateixen una situació de pobresa que no els permet disposar d’un habitatge digne?

De debò que ho creiem això?

No fumem. 

En primer lloc, pel que he pogut constatar jo mateix, en molts casos es tracta de menors de 30 anys en plena edat laboral o fins i tot estudiantil, molts dels quals a les seves particulars “paradetes” hi tenen instal·lats tot tipus de rètols i cartellets escrits bàsicament en anglès i en alguna altra llengua estrangera, amb totes les deduccions que permeten aital dada.

En segon lloc, no podem negar que la “cosa” ha anat a més els darrers tres anys.

Heu visitat un vespre d’aquesta darrera primavera el pati de la Biblioteca Nacional de Catalunya?

Heu caminat pel carrer Comtal de bon dematí?

O pel carrer Boqueria?

Realment penseu que el fenomen és conseqüència de l’augment dels preus dels lloguers?

No fumem.  

Segurament us semblarà una frivolitat que us demani de tractar aquesta qüestió tenint en compte els greus problemes d’exclusió social que s’esdevenen a Barcelona.

Sí, el mateix grau de frivolitat que a alguns ens pot semblar que demaneu al poble de Catalunya de renunciar a la unilateralitat, que és com dir que renunciem a la construcció d’un estat independent. 

Per tot plegat, per la unilateralitat i per aquesta fauna que darrerament campa pels carrers de Barcelona, tenim un problema, batllessa. 

 Marçal Girbau