El cunyat del rei de la Zarzuela a les portes de la presó.

L’exduc de Palma, Iñaki Urdagarin, és a un pas d’ingressar en un centre penitenciari per cinc delictes de corrupció. El Suprem ha revisat la pena que l’Audiència de Palma va dictar ara fa un any contra el protagonista de la trama Nóos i ha decidit no lliurar-lo d’una condemna de prop de sis anys de presó.

Urdangarin rebrà aquest dimecres el manament, que podria donar un marge de fins a cinc dies per a l’ingrés.

Si no hi ha cap procediment d’excepció, l’exduc no podrà esquivar l’entrada a presó encara que recorri al Constitucional atès que el tribunal fixa en els cinc anys de pena el límit per suspendre l’ingrés.

Sobre la taula de la defensa, la via de l’indult que avui és al centre del debat també pels processos que pesen sobre els polítics catalans.   

La condemna del que va ser el gendre predilecte del rei emèrit, Joan Carles I, així com de la seva filla Cristina per haver-se lucrat dels negocis irregulars del seu marit ha generat ben poques reaccions polítiques.

Tampoc les paraules dels jutges que han reprotxat al cunyat de Felip VI haver-se aprofitat d’un “trampolí institucional” ni del jutge instructor del cas, José Castro, que ha apuntat que el rei emèrit hauria d’haver declarat com a imputat si no fos per la Carta Magna i que la infanta Cristina s’ha vist beneficiada per un “tracte de favor del sistema”.

La Casa Reial, que fins fa pocs anys acollia l’exduc com un membre més de la família, s’ha limitat a dir que guarda “respecte absolut” per la justícia.

Un comunicat impropi d’una institució que enlloc de retre comptes a la ciutadania com li pertoca ha cobert sempre amb un vel -i amb la complicitat dels partits polítics- els nombrosos escàndols que han esquitxat la dinastia.

“Que ningú intenti malmetre la imatge de la monarquia”, ha advertit el PP tot argüint que la Corona ha fet un “procés de transició exemplar”. I mentrestant, silenci absolut a la Moncloa per la primera condemna d’un familiar del rei que, a més, en el moment de la comissió de delictes era ple membre de la Casa Reial.

Un cas que té ben pocs precedents a Europa. I és que per trobar una pena similar cal remuntar-se a la dinastia Savoia d’Itàlia, país que va abolir la monarquia el 1946. O a la família reial holandesa, que va ser al focus de l’opinió pública l’any 1976 pel suborn acceptat pel príncep Bernard que mai va arribar a judici.

Sigui com sigui, que una condemna que afecta dos membres de la família reial no suposi una sacsejada política és un nou símptoma de la pèssima maduresa democràtica de l’Estat.

Avui, però, la Corona espanyola és ben lluny d’aquella època daurada en què el jugador blaugrana va irrompre a la Zarzuela amb la percepció mediàtica estesa que elevaria la popularitat de la Casa Reial com havia fet amb el club d'handbol.

Ara aquelles victòries són amargues.  

Irene Ramentol