Suïssa is not Spain

L'exili polític d'Anna Gabriel a Ginebra ha estat una jugada inesperada a Madrid, que veu com els fronts internacionals del conflicte amb Catalunya es multipliquen i posen en dificultats l'estratègia de l'Estat per liquidar l'independentisme: segons va deixar anar amb suficiència d'un alt magistrat entre amics, l'afer català "es resoldrà als jutjats".

L'Estat havia dissenyat una causa general que seria implacable contra els caps visibles del moviment sobiranista català, tot creient –erròniament, com s'ha demostrat a bastament– que morta la bèstia, mort el verí.

Per això el pla passa per bastir un relat mínimament creïble, tasca que amb penes i treballs fa la Guàrdia Civil, amb informes de "baix nivell intel·lectual".

Es presenta l'evolució del procés com una rebel·lió violenta impulsada per un grup de líders que actuaven com una organització criminal. No hi ha base fàctica ni legal, però això no importa.

El problema d'aquesta estratègia és que només pot funcionar amb els partits polítics estatals que posen la sacrosanta unitat de la pàtria per davant de la democràcia i la justícia, o amb els mitjans del règim que difonen sense fissures el relat oficial, amagant la deontologia periodística sota la catifa. 

On segur que no funciona és a nivell internacional.

Els mitjans estrangers comparen Espanya amb Turquia sense cap dificultat.

La justícia dels estats europeus, per més favors creuats que hi hagi amb l'Estat espanyol, no tolera una supressió de les garanties democràtiques més bàsiques com la que es viu a Espanya amb la repressió judicial desfermada sense cap base legal.

Per això el jutge Llarena suma derrota rere derrota en el front internacional, i el ridícul de l'Estat comença a ser preocupant en cercles europeus.

Primer va ser la retirada de l'euroordre contra Puigdemont, en saber-se perdedor segur.

Després, la negativa a cursar una nova ordre quan el president català va desplaçar-se a Dinamarca.

Un cas únic d'una persona en cerca i captura que no s'amaga i està localitzable en tot moment..

Ara se suma l'exili d'Anna Gabriel a Suïssa. 

Espanya contra les cordes un altre cop en el pla internacional, fins al punt que el jutge d'instrucció derrapa i confessa que  no hi ha "indicis racionals", només hi ha "sospites" que no justifiquen una ordre internacional de cerca i captura.

Ras i curt, admet que a Espanya es pot empresonar gent per simples sospites, sense indicis racionals, però que als països autènticament democràtics això no és possible.

Hom no descarta que en els propers dies hi hagi més polítics exiliats en d'altres estats europeus.

No servirà per tòrcer el braç d'un Estat que ja ha demostrat que està disposat a pagar el preu que sigui –en reputació internacional, en dèficit democràtic, en perjudicis econòmics– per mantenir la unitat d'Espanya.

Però sí que aplanarà el camí perquan la causa general contra l'independentisme arribi a instàncies internacionals. 

Germa Capdevila