Les contradiccions jurídiques de Llarena sobre els presos polítics catalans,i cap on hem d’anar?

La gran contradicció del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena és, segurament, justificar totes les seves decisions, que han de ser judicials, amb arguments polítics. De fet, les seves interlocutòries han estat a bastament comentades per experts, per polítics, tertulians, que s'han posat les mans al cap per com Llarena no ha intentat dissimular la separació de poders.

Bona part de la instrucció fins ara del magistrat s'ha centrat a decidir si deixa o no en llibertat els presos polítics.

A més, ha imputat nous investigats, ha demanat els sumaris a Catalunya i ha desactivat les ordres europees i internacionals de detenció contra Carles Puigdemont i els consellers exiliats a Brussel·les.

En pràcticament totes les seves accions hi ha contradiccions destacades.

Deixar o no l'escó

Si rellegim les interlocutòries de Llarena, trobarem arguments diferents per argumentar la mateixa decisió: no deixar sortir els presos en llibertat. 

L'exemple més clar es troba en els escrits del magistrat on es denega la llibertat provisional a Joaquim Forn i Jordi Sànchez.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) considera demostrat que a Espanya hi ha “presos polítics” un cop conegut l’argumentari del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per mantenir en presó preventiva Joaquim Forn, en què clarament es reconeix que el conseller continuarà a presó per compartir idees independentistes.

Presos politics no;  no son “presos politics”, avui ja són ostatges de l'Estat feixista. Aquest és l'estat feixista que pretenen imposar-nos. Ni un pas enrere!

Joaquim Forn va renunciar al seu escó, com a gest per demostrar que no hi hauria reiteració delictiva. Però no va servir de res. 

Llarena hi insistia en la seva interlocutòria. El magistrat subratlla en la interlocutòria, com a factors per apreciar el risc de reiteració delictiva, "la incertesa que existeix que la voluntat política majoritària sigui respectar l'ordre legal per aconseguir l'aspiració d'independència que encara avui comparteix l'investigat" i "l'encara propera determinació amb què l'investigat va conduir la seva greu actuació delictiva", tot i que les seves aportacions han de ser necessàriament alienes a l'activitat parlamentària a què ha renunciat. "El jutge Llarena ja no dissimula.

La interlocutòria d'avui per la qual manté l'exconseller Forn en presó provisional pren en consideració per a això la seva ideologia. 

Sense complexos", assenyala.

Sr lladre, no el deixo sortir de la preso perque tornara a robar; segurament aixi s’enten mes el desgabell

En el cas de Jordi Sànchez, l'argument de Llarena quan diu que no ha renunciat a l'acta de diputat i que això demostra risc de reiteració, no deixa de sorprendre, més quan el conseller Forn continua entre reixes havent renunciat a ser diputat.

Respecte a la reiteració delictiva, el jutge afirma que, a diferència d'alguns encausats, en Jordi Sànchez hi ha un major risc, ja que "no només no ha renunciat a l'activitat pública que —des de diversos fronts— ha servit d'instrument per a l'execució dels fets, sinó que ha revalidat el seu compromís en una candidatura que proclama l'objectiu de restablir la dinàmica política que va conduir a les actuacions de les quals neixen les responsabilitats que aquest procés penal contempla i que va desembocar en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola".

Si Llarena no vol tenir en compte les seves declaracions on acaten el 155 i renuncien a la via unilateral -tal com van dir en la seva darrera declaració davant el Suprem- perquè considera que els acusats poden mentir i que, per tant, és un foc d'encenalls, encara es podria entendre.

Però en el cas de Forn, hi ha una renúncia signada a l'escó. I en el cas de Sànchez, un acatament de la Constitució Espanyola quan va firmar l'acta de diputat.

L'euroordre

Si Pablo Llarena no s'ha contradit en tornar a demanar l'euroordre quan li ha demanat la Fiscalia, després d'aixecar-la abans que la justícia belga resolgués l'extradició. 

El que sí que xoca és que argumenti motius polítics i que ara prepari una interlocutòria de processament que, segons algunes fonts, servirà per suspendre la cúpula del procés -Govern i Mesa- i també per tornar a posar en marxa l'ordre de detenció a Europa. 

Tot sembla indicar que vol tenir definits els delictes perquè la justícia belga no tingui dubtes i extradeixi Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig.

De fet, ja va donar pistes en la seva resolució on deia que posposava "a un moment en què l'ordre constitucional i el normal funcionament parlamentari no en puguin resultar afectats" i s'emplaçava a estudiar una nova ordre de detenció en el moment "en què el desenvolupament de la investigació permeti que l'Estat requerit pugui efectuar una completa avaluació dels fets que sustentin la petició de col·laboració".

Sumari del 13

Llarena ha demanat a la justícia catalana tots els processos i tots els sumaris.

Els ha tret de les mans a Mercedes Armas i Maria Eugènia Alegret, magistrades del TSJC, els processos contra la Mesa i el Govern que van començar per querelles de la Fiscalia.

Ha reclamat el sumari a l'Audiència Nacional. Però el que no retira és el cas del Jutjat d'instrucció 13 de Barcelona.

El cas que té un sumari obert de fa un any, per les declaracions que va fer l'exsenador d'ERC, Santi Vidal, i que ha derivat en una causa general contra el referèndum, abans i després de l'1 d'octubre.

Juan Antonio Ramírez Sunyer és el gran proveïdor de proves contra tots els acusats. Llarena les rep a vegades sense ni tan sols demanar-les, un fet que se salta tot el procediment habitual i que li va tancant el cercle al magistrat del Tribunal Suprem.

Potser aquesta és l'explicació de per què ha demanat els casos a uns i a uns altres no.

La gran prova de càrrec que té la policia contra els nous imputats és l'Enfocats, un document amb el full de ruta, sense noms, però amb càrrecs, que la Guàrdia Civil va trobar en els escorcolls del 20 de setembre mentre investigava per al jutge número 13.

De sobte, el document va acabar a la taula de Pablo Llarena quan va reclamar el sumari de l'Audiència Nacional, perquè la policia li havia fet arribar el seu atestat a la jutgessa Carmen Lamela. 

La interlocutòria del jutge Pablo Llanera, que ha deixat el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn i els Jordis a la presó, menciona fins a tres vegades un nom: Enfocats.

El document, que forma part del sumari del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, va arribar a l’Audiència Nacional mentre la jutgessa Carmen Lamela investigava el cas dels Jordis i dels consellers. Ara, un cop el cas ha passat al Tribunal Suprem, se l’ha trobat el jutge Llanera sobre la taula. I l’ha utilitzat per argumentar el manteniment de la presó cautelar sense fiança.

Aquest document de treball, trobat a casa de Jové, detalla tota l’estratègia del Govern per desplegar les estructures d’Estat després de la celebració del referèndum.

Contempla que per la creació d’un Estat propi cal “sumar majories”, “inspirar confiança” i “treballar amb garanties d’èxit”.

Entre altres coses s’hi diu que “el govern d’Espanya no reconeixerà el dret a fer un referèndum, però si ho veu tot perdut ens el farà fer perquè el perdem”. La intenció del Govern, segons la documentació, era renunciar a la DUI per arribar a un referèndum acordat.

De fet, tota la investigació té l'origen en querelles i denúncies de la Fiscalia General de l'Estat i es basa en els informes policials del sumari del 13. Només un atestat policial, l'101743-0112, fet públic el dia de les eleccions, és nou i ha estat lliurat directament al Suprem.

Però tota la seva base es troba, també, en els informes previs que va fer la Guàrdia Civil per al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona.

Properes:

La secretària general d'ERC, Marta Rovira; l'expresidenta del grup parlamentari de la CUP Mireia Boya; l'exportaveu Anna Gabriel; l'expresident Artur Mas; la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, i la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras, hauran de declarar al Suprem pels preparatius i les decisions que van prendre per organitzar el referèndum.

Els seus càrrecs surten a l'informe Enfocats com a responsables de tirar endavant el full de ruta per a la República catalana.

El Tribunal Suprem va anunciar l'ampliació de la causa el 22 de desembre, el dia de la loteria de Nadal, però la policia judicial no va traslladar la notificació fins passades les festes, el 9 de gener.

Després de la declaració es dictaran les mesures cautelars.

No sembla, però, que en aquesta ocasió hi hagi la possibilitat de la presó provisional, com va passar amb els consellers del Govern, ja que Llarena no ha tingut pressa per convocar-los.

Però caldrà esperar a la declaració per veure què demana la Fiscalia, que sempre s'ha mostrat implacable i què decideix el jutge, que fins ara li ha fet cas en tot.

I Trapero, per aqui el mitg, no l’oblidem que no es cap delincuent.

Arribats aqui, l’unic que sabem que no podem fer es pensar que negociant amb el Gobern Central, solucionarem la Republica.

Caure on ens vol portar el Sr Iceta o el Sr Sanchez de la España Federal, entre discusions i aprobacions en el Parlament español, i despres al Senat, convocar eleccions i tornar-se aprobar a las dues camaras, ho veig per el proper segle, avui imposible.

Que ens queda; el problema principal de tot aixo es que si tranquilament pensem amb quin politic poden aseurens a parlar de la Republica o si mes no del futur d’Espanya, estareu amb mi que no ni ha cap.

Ni Rivera, ni se el que pense pro crec que ell tampoc, el coletas, Catalunya a ell i a la Colau els hi be gran  ni,ni,ni, aleshores?

Pel dret, no ens queda mes opcio, avui nomes tenim 4 politics a la preso; pro uns quants mes o pendents; calificats com a propers per mi.

Aixi dons, com sigui; President Puigdemont; que de Brusel.les anira fen feina; els electes de Brusel.les consellers; nombra a Junqueras Vicepresident, i aixi anar fent

Treurens de sobra el 155; retornar per la via que sigui Hisenda a la Republica i espera.

Tant de bo se li acudeixi al Sr Rajoy fer aparèixer un tanc per la Diagonal

Decisió política. El govern espanyol ja fa temps que ha decidit d’impedir la investidura de Carles Puigdemont amb tots els mitjans que té a l’abast, incloent-hi els Tribunals, com va demostrar els dies abans del debat ajornat pel President del Parlament, Roger Torrent.

Per tant, negociar aquesta investidura pensant en termes de normalitat parlamentària no té gens de sentit.

Qualsevol cosa que vulguin fer Junts per Catalunya, ERC i la CUP per investir Puigdemont tindrà el vet previ o immediatament posterior del Constitucional, amb informe del Consell d’Estat a favor o en contra, això és igual. I el bloc del 155 ho portarà al Consell de Garanties Estatutàries, amb informe dels lletrats del parlament o sense.

Amb aquest panorama, els negociadors dels partits independentistes han de decidir si acaten les regles del joc constitucional que imposa el govern espanyol o bé no les acaten, d’acord amb el mandat de les eleccions del 21-D però també assumint les conseqüències penals que això pot implicar.

Però la decisió és política, no pas jurídica.

I, una vegada decidit això, la investidura ja es pot convocar, sigui a Barcelona o a Brussel·les. 

Allargar les negociacions només serveix per a transmetre una imatge de divisió i una sensació de feblesa que és aprofitada per l’estat per endurir encara més la repressió.

Revertir aquesta paràlisi és a les mans sobretot de Junts per Catalunya i ERC, perquè aquesta vegada la CUP no hi posa gaires entrebancs 

Mentrestant, el govern espanyol ja demana sense miraments el ‘sacrifici’ de Puigdemont, com ha reclamat avui Soraya Sáenz de Santamaria al Congrés espanyol.

‘Tant costa sacrificar un català?’, ha demanat la vice-presidenta, en referència al President.

La resposta, la tenen els partits independentistes i la sabrem quan es faci públic l’acord d’investidura, que s’ha continuat negociant durant tot el dia d’avui al Parlament.

Sobre la taula de negociació hi ha dues propostes de Junts per Catalunya.

La primera, la presentació d’una proposició de Llei per modificar la Llei de presidència i fer possible la investidura de Puigdemont des del Parlament.

I la segona, impulsar una proposta de resolució per promoure una declaració en defensa de les institucions catalanes, per restituir-les i contra els atacs sistemàtics del govern espanyol des de l’aplicació de l’article 155.

Veiem doncs, que l'Estat Espanyol continués negociant el que porta tancant els ulls mes de 8 anys; amb Rajoy no hi haurà diàleg mai, i això és el que han de tenir clar els nostres polítics, sense oblidar "Els únics capaços de reconciliar la població són els que hem renunciat a la violència” va dir el President Puigdemont.

Els que han utilitzat la violència i imposició no poden reconciliar res, al contrari, són un perill "" Molts pals, molta violència, molt dolor.

I molta dignitat, molt valor, i molta cultura democràtica per part del poble que va voler expressar-se "

'Als observadors els va fer un impacte enorme que el nostre moviment és líderes des de la base. Era un poble, uns ciutadans ara dia a dia ens estan colonitzant.

La situació és gravíssima i no sé si en som conscients bo qu’els diputats electes tenen immunitat i són inviolables ........

Tornem a les èpoques fosques i ens volen humiliats i agenollats pro si l’1-O no ens van prendre les urnes, no ens prendran el President

Aquesta és la nostra gran força.