Camí cap a l’acord

Per primer cop des de l’ajornament del debat d’investidura de Carles Puigdemont per part del president del Parlament, Roger Torrent, torna a respirar-se un cert optimisme entre les forces de la majoria independentista del Parlament.

Les converses han estat constants per tal de reconstruir la complicitat al voltant de l’objectiu de formar el govern que respongui més fidelment al mandat de les eleccions del passat 21-D i que alhora pugui posar fi a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola i, amb ell, al segrest de les institucions de govern catalanes.

Tots dos objectius són igualment importants en termes de legitimitat democràtica i de pràctica política i les negociacions per assolir-los semblen ara ben encarrilades, si ens atenim al que transcendeix i al to de les declaracions.

 Aquesta és una bona notícia, perquè Catalunya i els seus ciutadans mereixen un govern que respongui al mandat democràtic emès a les urnes i que atengui les urgències, les necessitats i els projectes que han quedat bloquejats políticament sota la responsabilitat del govern espanyol.

El mereixen i el necessiten ben aviat, perquè la perspectiva d’unes noves eleccions, per molt que no és descartable, tampoc és la millor alternativa.

Encara hi ha diversos escenaris possibles; l’últim que ha transcendit, amb protagonisme a l’Assemblea de Càrrecs Electes.

Sigui aquest o un altre, el que cal no són rumors, ni espectacles, ni filtracions més o menys interessades, sinó un acord sòlid i una explicació transparent.

Si més de dos milions de votants van fer la seva part de la feina donant la majoria absoluta al Parlament als partits independentistes, ara és feina dels polítics d’aquests partits construir aquest acord que faci possible tirar endavant.