Puigdemont, quart president a l'exili
Des de la
seva restauració -el 17 d'abril de 1931- fins ara, la Generalitat de
Catalunya ha passat gairebé la meitat del temps a l'exili. El Molt
Honorable Josep Irla, per exemple, no va trepitjar mai Catalunya com a
president i fins i tot les seves restes mortals van tardar trenta-tres anys a
poder ser enterrades a Sant Feliu de Guíxols, el poble on va néixer.
El seu successor, Josep Tarradellas, va passar gairebé tota la seva presidència
a França, amenaçat per les autoritats espanyoles.
Ara
mateix, la Generalitat
porta dos mesos i mig escapçada i governada des de Madrid per persones que
basen aquesta autoritat en la força, no pas en el sufragi dels catalans
expressat al Parlament de Catalunya. Al contrari, els ciutadans
d'aquest país han reiterat -en les pitjors condicions imaginables dins d'una
democràcia formal- que volen ser governats pels representants polítics que el
règim de Madrid manté empresonats o forçats a l'exili.
Catalunya
és una nació acostumada la resistència, que reconeix -oficialment i socialment-
el sacrifici dels governants que van patir repressió violenta i persecució
judicial en algun dels molts moments en què qualsevol règim espanyol va
atacar les institucions catalanes. Ara, simplement, torna a comptar el
rellotge de l'exili. Una vegada més. Però la legitimitat és exactament la
mateixa.
Salvador Cot
Comentarios
Publicar un comentario