El Tribunal Constitucional
Aquella sentència, si som capaços d’abstreure’ns del
personatge José María Ruiz-Mateos, va ser un despropòsit tan gran que va fer
remoure tots els fonaments econòmics i de dret del país per la por que generava
la manca de seguretat jurídica.
Malgrat aquesta expropiació, pròpia d’un acte totalment
autoritari, el govern de Felipe González va pressionar al màxim el TC perquè
sentenciés a favor de l’expropiació.
La sentència es va fer amb sis magistrats a favor i sis
en contra, i només pel vot de qualitat del president Manuel García Pelayo es va
decidir la constitucionalitat.
L’escàndol va
ser tan gran que el president del TC va marxar a l’Argentina, on va morir. El
grup Rumasa va ser un botí per a molts amics dels socialistes, amb la venda
d’empreses com Galerías Preciados al veneçolà i amic de Felipe González, Diego
Cisneros, per 750 milions de pessetes.
Tres anys després el grup Cisneros venia les accions al
britànic Mountleigh per 30.600 milions de pessetes, unes plusvàlues properes al
10.000%.
Des de fa un temps, el govern del PP també utilitza el TC per fer política o
per fer la política que ells no volen fer contra Catalunya amb un abús d’un
frau de llei com és el recurs d’inconstitucionalitat.
Aquesta setmana l’han tornat a posar a prova fins a
l’extrem presentant un recurs preventiu contra la convocatòria del Parlament
per la investidura del president Carles Puigdemont.
Un recurs que el Consell d’Estat, amb una resolució
totalment inusual, tombava i malgrat això Rajoy el va portar al TC. En principi
les informacions es decantaven pel fet que el TC tampoc no acceptaria el
recurs, però hem sabut que diverses trucades de membres del govern als
magistrats del TC van forçar un acte que la gran majoria dels professors de
dret constitucional diuen que no és ajustat a dret puix que és política i no
s’empara en cap fonament jurídic.
Fins i tot el mateix TC ha hagut de justificar-se fent
públic que les seves mesures eren per evitar malmetre la intenció de govern
espanyol. Joaquim Uría, exlletrat del TC, deia en saber la sentència: “Aquí la
Constitució no la compleix ni el TC”, i raó no li’n faltava.
No és estrany
que amb aquests exemples impropis d’un estat de dret sovint a benefici de la
política del govern i amb els fets violents de l’1-O que va veure tot el món
quan les forces de seguretat espanyoles –Policía Nacional i Guàrdia Civil–
atonyinaven persones pacífiques de totes les edats, el prestigi internacional
de l’Estat espanyol hagi quedat molt malmès fins al punt que el diari britànic The Guardian ha posat el ministre
d’Afers Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, a la mateixa llista del president
de Síria, Baixar al-Assad; el president de Veneçuela, Nicolás Maduro; el
ministre d’Afers Exteriors de Rússia, el govern de Myanmar o els mitjans de
comunicació de la Xina.
I tot això
passava mentre gran part dels líders de l’Ibex 35 i el ministre Luis de Guindos
i el mateix Alfonso Dastis acompanyaven el rei d’Espanya al Fòrum de Davos, un
fet insòlit i gens propi d’un rei constitucional, per tal de neutralitzar
davant de tots els grans inversors i compradors de deute la mala imatge de la
marca Espanya i assegurar que les polítiques emprades a Catalunya persistiran.
Aquesta manca
de separació entre els tres poders a Espanya ja ve de lluny, recordem que
Alfonso Guerra va dir que Montesquieu –el promotor precisament de la separació
dels tres poders: legislatiu, executiu i judicial– “havia mort”.
La
connivència entre poders i la lentitud de la justícia amb els grans casos de
corrupció són factors gens atractius per als inversors internacionals que han
de comprar deute espanyol.
Esteve
Vilanova
Comentarios
Publicar un comentario