10 clams per a un millor 2018

Avui, primer de 2018, encarem un any que només pot ser millor que el 2017, l’any que visquérem perillosament.

Amb un país de cap per avall, dirigents polítics a la presó, un govern escapçat i unes eleccions que retornen joc a la partida, aquests són els meus clams personals i col·lectius per aquest 2018.

#LlibertatPresosPolítics quan es compleixen 76 dies de l’empresonament dels líders de la societat civil Jordi Cuixart i Jordi Sánchez i 59 dies de captiveri per al Vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller d’Interior, Quim Forn. Perquè no es pot acusar de risc d’accions violentes qui sempre ha defensat el dret de manifestació de forma massiva i pacífica.

Perquè no es pot empresonar representants polítics democràticament escollits.

#Article155 i #República Revocar l’article que va permetre cessar el govern legítim de Catalunya el passat 27 d’octubre i la dissolució del Parlament. Retornar la dignitat a les institucions catalanes, al President Puigdemont i construir, amb l’empara dels resultats electorals del 21 de desembre, un nou govern que formalitzi la República catalana.

#llibertatdexpressió per aturar la deriva totalitària i demofòbica de l’Estat espanyol que criminalitza tuitaires, opinadors, periodistes, mestres o dibuixants amb l’amenaça del delicte d’odi, un delicte que va tipificar-se per protegir les minories i col·lectius en risc; no per atemorir la discrepància.

#aporellosoé Prou amenaces dels cossos policials, de la Fiscalia, de la vicepresidenta del Govern espanyol i del cap d’Estat als ciutadans de Catalunya que han manifestat de nou la voluntat de construir una alternativa la Règim del 78.

Menys amenaces i més respostes polítiques.

#escolacatalana no es toca. Ni la immersió lingüística ni les denúncies d’adoctrinament poden fer trontollar el model d’escola construït amb grans pactes socials.

Suport i reconeixement als docents que compleixen la missió d’educar els nostres fills i les nostres filles amb una visió crítica, lliure i inconformista del món.

#Judicisfranquistes Passos ferms i determinats en la condemna del franquisme amb polítiques com l’aprovació per unanimitat al Parlament de Catalunya, 64.000 processos judicials entre el 1938 i el 1978 van quedar anul·lats.

#LleisSocials perquè construir un país millor és construir un futur millor amb una societat més justa. Per això, el nou Parlament ha de recuperar les lleis socials impugnades pel TC com el decret-llei contra la pobresa energètica, la llei d’impostos als habitatges buits, la llei d’igualtat efectiva entre homes i dones, llei d’emergència habitacional o contra els desnonaments o la llei catalana contra el canvi climàtic, entre tantes altres.

#metoo L’any 2017 ha eclosionat amb força l’etiqueta #metoo per denunciar de forma global els casos d’assetjament sexual contra les dones. Només cal recordar que a Europa un 55% de les dones declara haver patit assetjament i un 33% violència sexual i a l’Estat espanyol, una dona és violada cada 8 hores.

#stopfeminicidis Aquest any també deixa un balanç catastròfic amb víctimes de la violència masclista: 9 dones assassinades a Catalunya i 48 al conjunt de l’Estat, a la qual caldrà sumar-hi la troballa ahir del cos de Diana Quer, que va desaparèixer el 2016.

Els assassinats per violència masclista també han provocat la mort de 7 infants i n’han deixat orfes a 27 més.

És imprescindible la revisió de la llei i la dotació pressupostària per mesures de protecció efectives per a les dones en situació de violència i els seus fills.

#volemlapau vam cridar arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils del passat 17 d’agost, que va provocar 15 víctimes mortals. L’any que Estat Islàmic ha perdut més feus a l’Irak i Síria ha seguit, però, sembrant terror a Europa i, sobretot, a l’Orient Mitjà.

Vam cridar “No tenim por” i alguns van recordar que qui vol la pau, no trafica amb armes. A Barcelona, l’única ciutat europea víctima d’un atemptat que també va ser l’escenari d’una massiva manifestació a favor dels refugiats.

Les sotragades han estat tan grans i tan profundes que l’esperança per un millor 2018 és imperativa.

Laura Pinyol