O el judici de l’1-O és en català o els botxins hauran guanyat.

El judici polític més important dels darrers anys tindrà lloc al Tribunal Suprem en unes setmanes, un judici inversemblant a l’Europa democràtica però que asseurà a la banqueta dels acusats a una bona part del Govern legítim de Catalunya i als líders civils de dues de les organitzacions més importants del país com Òmnium i l’ANC.

Avui mateix el diari del Grup Godó seguia explorant entre les diferències dels partits independentistes i, sobretot, entre Puigdemont i Junqueras. 

La Vanguardia afirma que “els dos han suavitzat la seva relació, però només en les formes.” És la seva manera de dividir i evitar que els independentistes tinguin un full de ruta únic.”

En aquest sentit la capçalera afirma que Junqueras i Romeva volen el judici en castellà per evitar els traductors, fins i tot el terrorista més salvatge té dret a expressar-se en la seva llengua i els catalans no hi tenim aquest dret. 

El dret a parlar en català en el judici el tenen tots els presos polítics, renunciar-hi seria com renunciar a una legitima defensa i amaga el conflicte polític. 

Carta Europea de Llengües Regionals

El 5 de novembre de l’any 1992, Espanya va signar la seva adhesió a la Carta Europea de Llengües Regionals.

Un dels punts del document obliga, en l’àmbit judicial, a tots els estats signants a garantir a un acusat el dret d’expressar-se en la seva llengua regional o minoritària.

El passat mes de juliol, Plataforma per la Llengua –amb la col·laboració de diferents entitats civils com Juristes per la Llengua o Acció Cultural del País Valencià – va presentar un informe davant el Comitè d’Experts del Consell d’Europa – organisme avaluador del compliment de la Carta- per denunciar els incompliments d’Espanya en àmbits com l’administració pública.

Un document (el de la Plataforma) que no “garanteix que es pugui utilitzar el català en els procediments judicials a petició d’una de les parts”, entre altres. Malgrat les advertències del Consell d’Europa, Espanya no ha pres cap mesura per corregir la situació.                                   

L’ús de la llengua catalana en el judici és un element clau per explicar al món el conflicte polític entre Espanya i Catalunya, en un judici televisat de manera universal no podem amagar que la repressió espanyola arriba fins i tot a la llengua pròpia dels catalans, com podem després demanar als nostres ciutadans que en facin defensa si resulta que els polítics hi renuncien?

Com podrà la Plataforma per la Llengua fer campanya pel català si en el principal judici polític de la democràcia hi renunciem?

En els pròxims dies els diferents lletrats lliuraran els seus escrits de defensa, el diari monàrquic per excel·lència ja avança que tindrem diferències en aquests escrits.

Esperem que sigui una intoxicació del mitjà, però com deia fa pocs dies Carod Rovira: “Necessitem un comandament únic, capaç de coordinar l’acció d’un moviment independentista feliçment plural.”

I en té tota la raó, ha estat així en tots els processos independentistes que han guanyat i fa mesos que tenim Govern i no tenim res de tot això, els hiperventilats de tots costats es passen el dia carregant contra els independentistes que no són del seu partit.

El 20 de novembre de l’any 2007; els gironins Enric Stern i Jaume Roura van ser jutjats a l’Audiència Nacional acusats de cremar una foto dels reis espanyols durant una visita del monarca a Girona el 13 de setembre de l’any anterior. El magistrat Jose María Vázquez Honrubia va imposar una multa de 2.730 euros.

Fins aquí pot semblar tot correcte, però el judici es va haver de repetir perquè el fet que Vázquez Honrubia no deixes als dos joves expressar-se en català va vulnerar els seus drets. L’advocat de la defensa, l’exdiputat de la CUP Benet Salellas, va presentar un recurs i el Ple de la Sala Penal de l’Audiència Nacional va ordenar la repetició del judici.

 És una manera innoble de perdre, si els actuals líders polítics són incapaços d’acordar un comandament únic, millor que pleguin, com va dir en el seu dia Joan Tardà, i caldran nous lideratges per fer possible la independència.

Si la justicia no es `pssible amb catala, aquesta no es justica-