Carta al rei de ‘les Espanyes’


Senyor: Vivim en una democràcia monàrquica, lluny de les monarquies feudals.
Em sem bla que és possible que un ciutadà normal es proposi donar un consell o fins i tot una lliçó al rei, de la mateixa manera que ho fan els periodistes cada dia en relació amb el president del govern, el president de la Generalitat, o un jutge del Tribunal Suprem.
Sempre, és clar, que el llenguatge sigui correcte i respectuós, que és el que utilitzaré ara.
Abans que res i en forma de pròleg, voldria recordar-vos que, fins fa 150 anys, els vostres antecessors es deien rei o reina de “les Espanyes”, en plural.
Aquest títol s’havia utilitzat quan Portugal formava part d’un sol regne peninsular.
Portugal va guanyar la guerra contra Castella i se’n va anar.
Catalunya la va perdre i es va quedar.
Me’n vaig al terreny econòmic, que és el meu.
En poc temps heu perdut la simpatia de molt catalans. El vostre pare potser tenia molts defectes, però és trempat. Se’l tolerava per les seves febleses humanes, ben entenedores.
Es diu que la vostra antecessora Isabel II va deixar entrar a la seva cambra tota la guàrdia reial; per separat, és clar, i sense forçar-los.
Tinc una fotografia en què el rei Joan Carles em dona la mà, en una visita que va fer a La Zarzuela l’Institut Cambó, del qual formava part.
No l’he posada en un marc, però la guardo.
Els vostres discursos no han estat benrebuts. Els uns, perquè no parlen de Catalunya; els altres, perquè en parlen massa.
Es diu que vau retocar el text d’un discurs que us havia passat el govern, per afegir-hi substantius o adjectius agressius, que no figuraven a l’original.
Això no fa gràcia, quan tenim bons amics i amigues a la presó, esperant desde fa més d’un any un judici que no té ni solta ni volta.
Un d’ells, en aquestes festes de Nadal, em deia: “Que la Llum de l’Estel ens il·lumini.” Que us il·lumini a vós, també.
Es diu i és molt més greu, que el canvi de domicili social de les grans empreses catalanes és el resultat d’una trucada personal vostra, que va fer posar ferms els qui la van rebre.
Allò que es deia en els escrits oficials, quan feia el servei militar: “ordeno y mando”.
El resul tat d’aquesta trucada és que vós heu presidit els 175 anys de Naturgy –la societat anònima industrial més antiga de Catalunya–, al Teatro Real de Madrid, ciutat on té el domicili el Gas Natural de Pere Duran Farell; heu introduït canvis en la geografia hispànica, ja que una de les capitals del Vallès ara forma part de la província d’Alacant.
Entre el Sabadell i La Caixa cobreixen els Països Catalans –València, Alacant i la Ciutat de Mallorca– amb l’excepció de la seva capital, Barcelona, que és un oblit prou lamentable.
La resta de societats han posat el seu domicili a Madrid, perquè quedi clar que quan es parlava de descentralització de l’Estat era una broma, sense mala intenció, és clar.
La mesura ha fet mal i suposo que és la resposta al fet que les autoritats catalanes han dit que no us retrien homenatge quan vinguéssiu; per aquestes raons i per altres, ben comprensibles.
Si he dit alguna cosa que no és veritat, us demano perdó, però demano aclariment.
Convindria que quedés clar.
No hi ha res pitjor que una mala fama, resultat de males informacions.
Per desgràcia, els catalans tenim molta experiència en aquest terreny
Us saluda, per obligació moral, un ciutadà, que enyora Portugal.
Francesc Cabana

Comentarios

Entradas populares de este blog

Reflexiones de Mario Benedetti.( Sabios consejos de un hombre sabio) Si estás cerca (arriba o abajo) de los 60, tómate unos 10 minutos y léelo

El yugo y las flechas de la derecha

La lengua catalana