No ho volem ni regalat (Consell de la Republica)

Tractant-se de Catalunya, un estava convençut que el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, com el seu càrrec indica, tindria com a funció nomenar a dit qui entrarà a l'administració per viure del procés, naturalment atenent al seu historial convergent, cognoms catalans i grandària del llaç a la solapa. I així és.

Resulta, però, que entre les seves atribucions hi ha també la de recaptador de tributs/palanganer de l'expresident pròfug.

Com que entre les qualitats que es demanaven per ostentar un càrrec tan específic destacava la d'ignorar què són la vergonya i la dignitat, l'home adequat era Jordi Puigneró.

I a fe que s'esforça per demostrar que no disposa d'una cosa ni de l'altra.

Fa tot just quatre dies publicava un tuit demanant, quasi suplicant, als catalans, que aquests dies regalin a familiars i amics una inscripció al Consell de la República. «Una nova forma d'exercir la ciutadania ja és aquí», finalitzava cofoi el seu missatge, al més pur estil de les mamelludes que aquests dies anuncien perfums per TV.

Ja que la gent no s'inscriu per pròpia voluntat en els deliris d'en Puigdemont, fa una crida a inscriure'ls forçosament en forma de regal.

Pensa l'ingenu conseller que si algú no s'ha dignat gastar fins ara 10 euros a formar part de la secta, ni tan sols en ple coma etílic de la nit de cap d'any, li farà il·lusió l'obsequi.

Puigneró, pobret, ignora que el seu tuit no és més que el reconeixement oficial del que tothom ja sabia: que el Consell de la República, que esperava un milió d'adeptes a raó de 10 euros per barba (facin comptes) ha sigut un fracàs estrepitós, a penes arriba als 50.000.

La xifra indica que descomptant els mateixos que han promogut el procés i els seus familiars, els que han aconseguit càrrec gràcies al procés i volen conservar-lo, els que esperen aconseguir càrrec gràcies al procés i els que volen tenir amics al procés perquè mai se sap què s'hi pot guanyar, no hi ha un sol català disposat a pagar ni 10 misèrrims euros per la camama del Consell de la República.

Resulta que els catalans no volen ni sentir a parlar de la «nova forma d'exercir la ciutadania», i això que realment és nova, ja que es basa a regalar 10 euros a fons perdut a uns fulanos que viuen a Bèlgica perquè en facin l'ús que els plagui.

Gràcies a la campanya publicitària de Puigneró, ara es pot afirmar que no la volen ni regalada.

Una vegada sabem del cert que el Consell de la República no serveix ni per fer diners, que és la seva única funció coneguda, millor que el desballestem i tornem a les enganyifes tradicionals.

Em refereixo a la famosa piràmide (cada llacista ha de pagar 10 euros i aconseguir cinc llacistes més i així es convertirà en milionari al cap de no sé quants mesos) o més senzill encara, que en Puigdemont i en Puigneró aprenguin els rudiments del funcionament dels tres cubells i la boleta, i facin de trilers, ofici que no els vindrà de nou.

Fins i tot, malgrat sigui una enganyifa molt espanyola, es pot enviar Presidentorra -ha de ser algú amb aspecte de tenir poques llums- a una estació de metro a enredar algun incaut amb el truc de l'estampeta.

Tot, abans que continuar amb aquestes campanyes a les xarxes, que es comença suplicant als catalans que inscriguin a qui sigui al Consell, ni que sigui la seva mascota, i s'acaba regalant el carnet de membre a qui porti cinc envasos de ratafia.

Albert Soler