Despertar-se
Deia l’Albert Sáez en un
article recent que hi ha estudis que indiquen que hi ha uns 150.000 votants de
Junts pel Sí que estan buscant la manera
de baixar del tren del procés, i que aquest és el vot que persegueix Miquel
Iceta en aquestes eleccions.
Persones que pensen que potser s’ha anat massa lluny,
o que s’han espantat de debò amb la combinació de repressió i fuga de seus
socials, o que –això ho dic jo, no en Sáez– han interioritzat la propaganda de
la culpabilització de la víctima: l’independentisme duia la minifaldilla massa
curta i es va ficar en un carreró massa fosc en una hora massa inconvenient, i
així és normal que l’hagin violat.
No he vist aquests estudis
però em sembla una hipòtesi versemblant, després de tot el que ha passat. Si imaginem l’independentisme com un sistema de
cercles concèntrics, seria ben normal que davant d’un test d’estrès tan brutal
com l’experimentat els darrers dos mesos (brutal en el sentit literal del
terme), el segment més perifèric del vot independentista estigui dubtant: no
tothom té la mateixa resistència al dolor. I, certament, Iceta és l’únic polític unionista amb prou
cinisme com per anar a buscar aquest vot.
Ell, que va aplaudir les detencions d’alts càrrecs de
finals de setembre; ell, que va justificar les agressions policials a gent
indefensa de l’1 d’octubre; ell, que va votar el decret per facilitar la fugida
de seus socials; ell, que va votar l’aplicació del 155; ell, que va dir que els
presos són a la presó perquè s’ho han buscat; ell, que ha convocat les
manifestacions espanyolistes amb C’s i el PP on s’ha cridat “Puigdemont, a
prisión”, i s’hi ha fet selfies amb Albiol i Millo. Ell,
coautor material i conscient del profund dolor, té la barra infinita de
presentar-se ara com la pomada que el pot guarir.
L’èxit de l’operació no
depèn de la seva habilitat ni del seu cinisme, que estan sobradament demostrats, sinó de les ganes que realment tinguin aquests
150.000 votants de baixar del carro, i també de l’energia que dediquin les
campanyes de Junts per Catalunya i ERC a retenir-los.
Jo diria que a aquests ciutadans només cal
explicar-los una cosa: Iceta no té cap pacte possible amb els que estan a
l’exili o a la presó.
L’únic pacte possible d’Iceta és amb els seus companys
de manifestació. Iceta és la porta per la qual Arrimadas i Albiol entraran al
Palau de la Generalitat. Iceta és l’esquer, és la trampa, és el cant de les
sirenes.
Darrere d’Iceta hi ha
Arrimadas i hi ha Albiol, i Millo, i Soraya, i Sánchez i Rajoy.
No només seria un missatge eficaç de campanya, sinó
que, a més, és veritat.
Vés a saber, potser si els partits independentistes es
desperten d’una vegada i es posen a fer campanya descobriran que si expliquen
això a tort i a dret, amb energia i amb convicció, no només retenen els 150.000
votants en disputa, sinó que existeixen 150.000 votants més del PSC que encara
tenen principis catalanistes i que, posats entre l’espasa i la paret,
prefereixen votar el Govern legítim de Catalunya que no obrir definitivament la
porta de la Generalitat a Mariano Rajoy.
Però és clar, com dèiem fa
un moment, per aconseguir això primer s’hauran de despertar.
Eduard Voltas
Comentarios
Publicar un comentario