Un vell ressentiment
“Hay que desinfectar. Hay que desinfectar,
para empezar, los medios de comunicación. Las cosas no son por casualidad. Si
yo viera TV3 todos los días y sólo viera TV3 todos los días, yo también sería
independentista”.
Josep Borrell se n’ha anat de la boca sis dies abans d’hora i
els seus companys el deuen estar maleint. El pla no era aquest, el pla era
vendre que els partits constitucionalistes havien de guanyar per tornar a
unir els catalans, per acabar amb-la-divisió-que-separa-les-famílies,
per restituir el sentit comú. No per desinfectar, Josep, havíem quedat que això
seria un cop haguéssim guanyat.
Les paraules de Borrell
encaixen a la perfecció en el relat fabricat sobre la nostra realitat social des
de Madrid i també des de Barcelona.
L’independentisme com una malaltia que només es pot
combatre destruint el seu origen: l’escola pública i els mitjans de la CCMA.
És important no enganyar-se: ens enfrontem a
una bèstia autoritària que vol venjança i no en té prou amb la presó dels
líders.
La bèstia està assedegada i ensuma sang, i està esperant poder
formar govern per començar el programa de reeducació de la societat catalana.
Borrell, l’speaker oficial de les
manifestacions de Societat Civil Catalana (les de “Puigdemont, a prisión”,
“Esta es nuestra policía”, etc), torna a fer de portaveu de la Idea. I la Idea
no és altra que aquesta: desinfectar.
És un vell ressentiment
que ara, cavalcant sobre la “restitución del orden constitucional”, pretén anar
molt més enllà i desfer tot allò que els molesta
no dels últims cinc anys, sinó dels últims trenta-cinc.
Un vell ressentiment que mai no ha paït que
l’autogovern s’hagi exercit sobre la base d’una idea nacional de Catalunya i
que ara veu l’oportunitat de tornar a situar la partida en la casella de
sortida de 1977.
Vaig veure un cartell anònim al barri l’altre
dia que ho resumeix a la perfecció: “1 pas endavant o 40 anys enrere. Tu
mateix”.
La intuïció popular sempre és la bona.
Queden cinc dies perquè
ens tornem a trobar en un col·legi electoral i hi ha molta gent molt angoixada
per la possibilitat que els del vell ressentiment guanyin i puguin formar
govern a Catalunya.
Queden cinc dies per transformar aquesta angoixa en
energia positiva.
No és tan difícil: es tracta només de
convèncer un votant nou.
Només un.
Si cadascun dels angoixats fa això, el dia 21
farem un pas endavant i el franquisme quedarà, no quaranta, sinó vuitanta anys
enrere.
Val la pena.
Eduard Voltas
Comentarios
Publicar un comentario